Joan Roma

LA COMPLEXITAT DEL REPTE

Passada ja la Diada, amb un rotund èxit de mobilització, organització i comunicació, entrem en una nova etapa. La de com dur a terme els compromisos adquirits per part del president Mas, i amb ell CiU i ERC.

Fins ara ningú volia entrar en detalls. Els impulsors de la independència, demanaven un referèndum o una consulta, legal o no, com a pas previ a la declaració d’independència. No oferien cap dubte sobre el resultat, i no es considerava cap problema el tenir o no una via legal per anar a votar.

Ara les coses estan canviant. Arriba l’hora de la complexitat, d’estudiar i valorar quines vies existeixen per donar compliment a l’aspiració d’una part de la ciutadania de Catalunya.

Queda clar que el govern central no permetrà res que no compleixi amb els principis constitucionals. Res de nou, en la carta enviada pel president Rajoy al president Mas. Així, doncs, la convocatòria de referèndum queda en suspès. Alguns parlen d’una consulta com si fos una cosa diferent d’un referèndum i no precisés la mateixa rigorositat. S’equivoquen perquè si realment es vol consultar al poble català, s’ha de fer per una via clara, universal i democràtica. La legitimitat és bàsica en un procés com el que es vol dur a terme.

També aquests dies ha quedat clar que una hipotètica sortida de Catalunya d’Espanya, comportaria la sortida de la UE. Un element més a tenir en compte, en aquest debat que tot just ara comença el seu camí.

Hi ha moltes altres incògnites en la via a seguir, com la pregunta que caldria fer en un hipotètic referèndum, la data, i sobretot, la via legal. També els resultats, per ser considerat vàlid. No és igual una participació d’un 40, 50 o 60 % del cens electoral, ni un resultat determinat en un sentit o un altre...

Estem davant d’un repte molt complicat. Qui pensava resoldre’l amb quatre cops de cap, s’equivocava, i ben aviat es veurà el perill d’acabar en un carreró sense sortida.

De moment el president Mas va repetint que pensa fer la consulta l’any que ve, però també aclareix que ha de ser legal. Es a dir, no pensa fer-la “sí o sí”, sinó atenent-se a alguna normativa, i l’espanyola la té tancada, i la catalana, encara no existeix, però tampoc tindrà validesa per damunt de la estatal.

Ens trobem en una situació molt complicada. Per una banda l’immobilisme del PP, que no vol moure fitxa, i per l’altra CiU i ERC que proposen marxar d’Espanya, tot i no tenir clara la manera. Entremig hi ha la resta de partits amb posicions diverses , però més decantats cap a la recerca d’un camí viable.

Aquest és el cas del PSC que proposa la Via Socialista. Una via que proposa la reforma de la Constitució per donar cabuda a un nou encaix de Catalunya dintre d’Espanya, de manera similar a la posició que ocupa Baviera a Alemanya. Un encaix que respecte les principals trets del nostre país: cultura, llengua, competències i adequat finançament. Aquesta és la tercera Via, no rupturista, però tampoc immobilista. Es hora de fer una segona transició per modificar aquells aspectes que han quedat desfasats de la Constitució, per encabir-hi les noves realitats del conjunt del país i molt especialment de Catalunya.

Les properes setmanes seran claus per veure cap on s’encaminen els partits. I és del tot desitjable facilitar veu i vot als catalans, mitjançant la realització d’una consulta. Però aquesta només es podrà fer si és acordada, legal i vinculant.

Ara toca veure on queden els compromisos expressats pel president Mas, i el resultat dels pactes entre CiU i ERC. Si algú creia que la simplicitat i rapidesa podien presidir el procés, ja pot veure que la realitat és tota una altra. El futur comença ara.