Joan Roma

S’IMPOSEN LES PRIORITATS.

Costa de poder parlar de temes que no estiguin relacionats amb la Diada i la qüestió sobiranista, però la realitat és tossuda i acaba imposant les prioritats. De fet, d’aquí a pocs dies, una vegada celebrada la Diada, els polítics i mitjans de comunicació hauran de posar-se al dia i constatar que la vida continua i els problemes quotidians mantenen la seva actualitat.

Bon indicador de la greu situació en la que viuen centenars de milers de catalans, son les campanyes de solidaritat muntades una mica arreu del país, en el marc de qualsevol activitat. Tot ha servit d’excusa per demanar aportacions d’aliments. I tots els que estem en càrrecs institucionals o en organitzacions socials, som testimonis de la urgència en matèria de supervivència de moltes famílies.

En aquest àmbit, absurda la polèmica sobre malnutrició o desnutrició, arran de l’informe de la Sindicatura de Greuges. Hi ha de tot en el nostre país, amb tendència a créixer, de manera que aquestes campanyes no es podran abandonar fins que la recuperació sigui àmplia i extensa. I de moment tot indica que estem lluny d’arribar-hi.

Dintre de pocs dies comença el curs escolar. Un nou motiu de preocupació per tot el sector educatiu, amb carències pròpies de molts anys enrere. Les retallades s’acumulen i els seus efectes es multipliquen.

Podem seguir amb la situació de la sanitat. Les llistes d’espera creixen a un ritme frenètic i això vol dir que moltes persones no troben remei a les seves dolències per falta d’atenció preferent.

En resum, no cal seguir fent llista de les dificultats dels ciutadans en matèria de serveis essencials. Si una cosa ha de tenir clar el govern de torn és posar aquestes prioritats sobre la taula. Tractar-les i posar-hi remei, en la mesura del possible. I aquí no s’hi val a posar com impossible la seva solució sinó obtenim la independència. Deixem cada cosa en el seu lloc.

Molts diran què es pot fer sense diners ? Doncs, administrar millor i sobretot buscar ingressos i reduir despeses no prioritàries. Es la constant batalla que han dut a terme els ajuntaments des de sempre. Amb pocs recursos, han fet una feina immensa. I els ben administrats continuen fent front a serveis que no son de la seva competència tot i l’amenaça de que en el futur els hi estarà prohibit.

En temps de carències com aquest, la coordinació entre administracions és bàsica, i no acaba de funcionar bé. Massa burocràcia, i massa legalismes absurds. La simplificació administrativa s’imposa, i la descentralització és essencial. D’aquí que en comptes de pensar en reduir les competències municipals el que convindria seria ampliar-les i dotar-les econòmicament.

Fins ara, el govern de la Generalitat ha aconseguit desviar l’atenció cap a temes identitaris, però a partir de la setmana vinent haurà de fer front als temes prioritaris. I el pressupost de l’any vinent s’haurà de discutir en el Parlament, no passarà com el d’aquest any que no ha estat motiu de debat. La gent ha de saber quins ingressos té el país i sobretot com els gasta.

Joan Roma i Cunill.