Sunday, September 01, 2013

 

PARLEM DELS PROBLEMES REALS, I DEIXEM DEBATS ESTÈRILS !






PARLEM DELS PROBLEMES REALS I DEIXEM DEBATS ESTÈRILS !!!

Després de massa dies parlant de discrepàncies internes, a plena llum del dia i en tots els mitjans de comunicació haguts i per haver, és hora de reclamar a dirigents del partit i càrrecs institucionals que ens dediquem a parlar dels problemes reals de la gent.

A la gent no li interessa cap de les batalles aparegudes en múltiples articles, notes de premsa, entrevistes, etc, i en canvi vol veure quines alternatives posem sobre la taula per resoldre multitud de situacions injustes, que afecten els seves vides quotidianes.

Bé, doncs, per això tenim les tribunes del Parlament, Congrés i Senat, Diputacions, Consells comarcals, ajuntaments.

De fet, hi ha hagut algunes iniciatives prou interessants i importants en les darreres setmanes, el que passa és que s’han cremat de forma ràpida, degut a la omnipresent Diada, als escàndols de corrupció en diferents llocs i a les batalles de les quals abans blasmava.

Toca, doncs, reprendre algunes d’aquelles iniciatives. Estem a punt de començar un nou curs, interessa saber en quines condicions. Temes com massificació d’aules, escoles en deficients condicions, edificis no acabats, ...i control de la qualitat, de la distribució d’alumnat immigrant,etc.

En la segona o primera prioritat: la salut, estem veient xifres escandaloses d’augments de les llistes d’espera, reducció de personal en hospitals, modificacions de sistema d’atenció, etc.

En matèria de justícia, ens arriben informacions sobre massificació brutal d’expedients en tots els jutjats. Què hem de dir sobre aquest tema? Quines alternatives oferim?

En temes d’economia, decidida ja la pròrroga del pressupost 2013, toca batallar pel pressupost de l’any vinent en el qual hauríem de fer propostes sobre com augmentar els ingressos, a banda de gestionar millor les despeses. I exigir la liquidació de deutes amb els ajuntaments, i també amb els particulars. Ara mateix, sabem que la bestreta de 2.000 milions del govern central només servirà per tapar una part de l’immens forat econòmica de la Generalitat.

En aquest tema, també hauríem d’exigir l’obertura de crèdit per les empreses. Moltes han tancat, i altres ho faran ben aviat sinó poden recórrer a crèdit.

En matèria legislativa, en comptes de fer noves lleis, que no n’hi ha en perspectiva, algú hauria de dedicar-se a estudiar les lleis vigents, per modificar-ne un bon nombre per tal de fer-les operatives. Es a dir que puguin ser complertes. I és que moltes ( per no dir totes) es varen fer en temps de vaques grasses i tothom anava ficant obligacions que després no es podien complir. I sinó es podien complir abans, molt menys ara.

I pels qui estan a les Corts Generals, fer un seguiment de tot el que pertoca el compliment de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. En aquest tema, sembla que com que el TC va retallar alguns aspectes, ja no cal mirar la resta, perquè suposadament no té res d’important o interessant. Al contrari, tots els experts diuen que el nou Estatut amplia considerablement moltes de les competències que teníem. Bé, doncs, potser que se’n faci un seguiment rigorós.

Seria també interessant portar al Parlament un debat sobre els annexos d’inversions establerts en l’Estatut, per comprovar qui menteix. I quines xifres reals son les autèntiques. No és de rebut que a Catalunya es parli d’un deute pendent de prop de 8.000 milions d’euros i en canvi a Madrid aquesta xifra no sigui acceptada. Algú menteix, potser que sigui el PSC el qui aclareixi les dades.

I tenim batalles que no es poden deixar en altres mans. Tot el món de la protecció als més desvalguts ha estat la marca de la casa socialista. Temes com l’incompliment generalitzat de la llei de dependència a Madrid i a Catalunya. El tema del robatori de les preferents, amb molta fent gran afectada. El drama dels desaucis . La precària situació de residències de la tercera edat, centres de dia, etc.

En fi, mai com ara, els diputats /des havien tingut tants temes per tractar, a nivell català i espanyol. Ha d’haver-hi una allau de peticions de compareixença de consellers, un munt d’interpel•lacions, proposicions no de llei, etc, en tots i cadascun dels temes abans esmentats de manera que no quedi res per controlar, exigir i presentar alternatives. Aquesta ha de ser la nostra prioritat. I traslladar aquests temes als mitjans de comunicació nacionals, comarcals i locals.

Ho he dit en anteriors escrits. Hi ha molts càrrecs que no escriuen. Que no fan arribar la seva feina, ni la crítica a la gent. Tots sabem que els grans mitjans de comunicació tenen els espais molt reservats, però n’hi ha molts d’altres en paper i en digital que sí obren les portes als càrrecs institucionals.

Bé, doncs, aquesta és la feina que la gent vol que fem. Que ens ocupem i tractem els temes que els preocupen. Que siguem valents , durs amb els forts, i comprensius amb els febles. Que donem exemple, i ens dediquem a lluitar per les prioritats que sempre ha tingut el PSC, i el socialisme en general. Girem full a les polèmiques darreres, i dediquem-nos a fer la nostra feina, en tots els llocs on estem representats.

Joan Roma, President del Consell Fed.XI del PSC






<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?