Monday, September 09, 2013

 

FUGIDA ENDAVANT, SENSE PLA B - art. El 9Nou




FUGIDA ENDAVANT SENSE PLA B

La realitat supera la ficció. Només era qüestió d’esperar per veure en quin moment Artur Mas anunciaria la via per complir el compromís de convocar el referèndum pel “dret a decidir”. Aquell sí o sí, ja no se sap què volia dir.

El president Terradellas sempre havia remarcat que un polític és pot equivocar, cometre errors, però mai fer el ridícul.

Portem un any de despropòsits, d’anuncis grandilocuents, de gesticulació mediàtica fins extrems realment increïbles, i érem molts els qui predicàvem prudència, realisme, en aplicació del famós “seny català”.

Fer un pols contra l’Estat, és d’una temeritat impensable en un polític prudent. O més ben dit en un polític coneixedor de la realitat interna i externa del país. I pensar que es pot tirar endavant una iniciativa il•legal, sense parar en les conseqüències és viure fora de la realitat.

M’ha sorprès l’enorme quantitat de personatges que havien cregut possible guanyar el pols a l’Estat i considerar viable l’exercici d’un referèndum , sense cap cobertura legal. Consellers, diputats, alcaldes, etc, han manifestat amb tota normalitat la possibilitat de vulnerar la legalitat, i creure que el resultat podria ser acceptable per la comunitat internacional, i creure que es podria dur a terme, sense més entrebancs que quatre qüestions menors. Increïble ignorància, o mala fe.

Sóc alcalde, i en tant que alcalde he jurat la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Ni el president Mas ni el President Rajoy em poden imposar cap actuació que no estigui emparada per aquests dos textos legals. No tenen autoritat sobre nosaltres, si ens demanen vulnerar els preceptes legals. I un referèndum és impossible de dur a terme sense el concurs dels ajuntaments.

Tampoc es pot dur a terme sense la participació del personal funcionari de les entitats locals, de la pròpia Generalitat o de l’Estat. Tots han jurat fidelitat a la Constitució, i sortir d’aquest precepte, comporta la seva inhabilitació i caure sota la jurisdicció penal.

El mateix cal dir de la Justícia, que en matèria de votacions esdevé fonamental per garantir tots els processos electorals. Tampoc podria intervenir.

I la qüestió material seria la menys important. Es a dir, per part de la Generalitat s’havia anunciat la incorporació d’una partida de 25 milions d’euros per la compra de material electoral, i el pagament de les despeses d’un procés referendari. Cal saber que tot el material que tenen dipositat els ajuntaments pertany a l’Estat.

Es que hi ha temes molt més rellevants que impedeixen la consulta. El cens electoral està en mans de l’INE ( institut nacional d’estadística). Amb quin cens es faria la consulta? Amb quin reglament ? Com es podrien constituir les meses electorals ? Sota quin principi d’autoritat? Qui vetllaria pel seu desenvolupament ? ( ara depenen de les juntes electorals , procedents dels òrgans judicials ).

Algú creu que el president Mas pot convocar un referèndum sense cap empara legal ? I sense disposar de cap autoritat sobre el dispositiu electoral ? Tampoc el Parlament té competència per aprovar una llei orgànica, reservada a les Corts Generals. Per què , doncs, s’ha fet creure que el referèndum era possible, viable, sí o sí, fins ara ? Per què s’anuncia ara, que no es farà, sense autorització estatal ? Si és que això era més que evident, que no s’atreviria a donar el pas, i saltar-se la legalitat.

Per què aquest engany ? Perquè ha volgut fer creure una via impossible ? Ho vaig escriure en articles anteriors que la via del referèndum , sense cobertura legal, era impossible i de fet Pere Navarro, líder del PSC ho ha dit en mantes ocasions i només la via que ell proposa és la que pot tenir viabilitat.

En un país seriós, el comportament d’Artur Mas hauria de suposar la seva renúncia i donar pas a un altre president. A les portes de la Diada, després de mesos i mesos de promeses, compromisos i gesticulacions, front l’Estat, ara surt en que si no pot fer el referèndum, pensarà en unes eleccions plebiscitàries pel 2016. Molt bé, allarguem uns anys més les tensions, les promeses i la venda de fum. La típica via de qui dia passa, any empeny i l’any 2016 ja pensarem en alguna altra sortida de bomber.

Francament, el paper que juga ERC en tota aquesta història és ben galdós. Esperem el proper capítol per veure quin altre invent surt del barret. Catalunya es mereix una altra manera de ser governada.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà).






<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?