Sunday, September 29, 2013

 

INSENSIBILITAT A FLOR DE PELL - art. Regió 7






INSENSIBILITAT A FLOR DE PELL

Semblaria que la greu crisis hauria de comportar deixar per millors temps, tot un seguit de mesures econòmiques que colpegen especialment als més desfavorits. Al contrari, s’ha obert la veda a apujar un munt de serveis bàsics, i els dirigents de torn, exprimeixen el cervell per trobar nous ingressos, pels motius més rebuscats possibles.

Dintre d’un parell de dies, tenim una nova puja en el rebut de la llum domèstica. Tres punts i una dècima més, de manera que en un parell d’anys, la puja ha estat superior als vuit punts, molt per damunt de l’IPC.

Si la llum és essencial, encara ho és més, l’aigua. En aquest apartat les puges protagonitzades pel cànon de l’ACA suposen un encariment molt notable del rebut final que han de pagar els usuaris. La mala gestió del passat, i la pèssima planificació, han comportat imposar uns cànons sobre els consums difícils d’assumir per les famílies amb menys ingressos.

Continuem en altres apartats com és el de la salut. Imposició de quotes per medicaments essencials ( de fet tots ho son) però en malalts crònics, suposa un impost més que directe. I posen un topall, com qui fa un gran favor, quan els més desvalguts tindran greus problemes per accedir-hi.

Anar a un hospital es converteix ja en un lloc de despeses múltiples, no només per estacionar vehicle, en alguns indrets a preus abusius, sinó perquè aviat haurem de pagar per entrar-hi. Es paga butaca, es paga televisor, i aviat buscaran fer pagar pel menjar o pels llençols.

En altres matèries, el camí és el mateix. Sota l’excusa de la crisis tot està permès, i es poden aplicar quotes, cànons, taxes…per recaptar d’on sigui i com sigui. Ara mateix ja s’ha ressuscitat el “carnet de boletaire”, amb propostes de que en dos o tres anys tothom pagui per anar-ne a buscar.

La gravetat del tema és aquesta indiscriminada via d’aplicar augments a tot el més essencial, colpejant als més febles. Els augments abans esmentats, i tots els que per raó d’espai no es poden enumerar, no tenen cap repercussió sobre els benestants. Els és indiferent, poden pagar-ho, o poden anar a serveis privats. Sempre tenen alternatives, però no els desvalguts. I ara tenim una societat amb prop d’un quaranta per cent de persones en greus dificultats.

Si algú dubtava sobre la dialèctica, dretes – esquerres, ara en té mostres per tot el país. Les prioritats d’uns i altres son radicalment diferents, tot i que en temps de bonança ha semblat que no era així. I de fet, els darrers governs d’esquerres haurien d’haver estat més contundents contra els abusos, i contra legislacions poc contundents amb els comportaments inadequats. Es un dels deures pendents de cara el futur immediat. No es pot ser fort amb els febles i feble amb els forts.

No és estrany la distància entre dirigents polítics i societat, quan la insensibilitat de molts es tradueix en decisions clarament negatives pels més necessitats. En temps de crisis és quan més ha d’actuar la solidaritat, i buscar ingressos en qui més té, per evitar carregar costos sobre els mateixos de sempre. Estem lluny de canviar de model. Al contrari, ara actuen els principis més dretans, aquí i allà.








<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?