Joan Roma

LA VIA FEDERAL.

Hi ha paraules que van prenent sentit a mesura que altres la perden. Sempre hem elogiat la transició democràtica d’Espanya, i és cert que va ser un model per a d’altres països, i un exemple de com transitar d’una dictadura a una democràcia, amb el mínim d’estropicis.

Alguns dels que la varen viure, ara reneguen d’aquells acords, i d’aquells mètodes, i molts dels qui no la varen protagonitzar, consideren poc meritosa la feina feta, i fins i tot menystenen els seus resultats. Com en tot, és fàcil criticar quan no es coneixen els problemes trobats i els perills existents.

La Constitució espanyola va ser fruit d’aquella situació, d’aquells problemes , d’aquella realitat; i l’encaix de Catalunya, com del País Basc, Galícia i la resta de territoris de l’estat va necessitar d’un consens inimaginable, uns pocs anys abans.

D’un Estat totalment centralitzat es va passar a una nova realitat, autonòmica, pensant alguns, en un estat federal. Aquesta era una paraula maleïda, impensable de fer servir en aquells temps, a l’igual que moltes altres. Amb tot, el canvi de model, funcionament i realitat va ser espectacular, i els resultats els podem veure arreu del país.

Es cert que anys després comprovem l’esgotament d’aquell model, i la necessitat de modificar-lo per adaptar-lo a la nova realitat. En això, estem alguns, especialment els socialistes. Es lògic haver arribat a un punt d’esgotament, al cap de trenta-cinc anys d’aquell pacte. I arribats a aquesta constatació hi ha dues vies obertes, la de tancar els ulls a la realitat i mantenir la situació actual encara que comprovem les seves deficiències i ineficiències, o proposar un canvi important.

A la vista de les propostes i discursos, el PP està per la continuïtat del model, per no tenir-ne cap altre com alternativa, o la dels Socialistes que proposen iniciar una Segona Transició. Un nou pacte que permeti corregir, modificar i innovar la Constitució vigent per resoldre els problemes existents. I aquí és on entra la via federal.

Durant molts anys la paraula federal ha estat lligada a l’essència i existència del Partit Socialista, a Espanya i a Catalunya. En un lloc el PSOE, en un altre el PSC, dos partits independents, un de l’altre, agermanats per un projecte conjunt.

Ha passat desapercebut un fet d’una enorme importància de cara el futur immediat, tapat per la polèmica del trencament de vot del PSC, en la proposta de resolució sobre el “dret a decidir”. El fet és que el PSOE va presentar una proposta de resolució demanant la modificació de la Constitució, amb la voluntat de convertir, ara sí, Espanya en un estat clarament federal. En aquesta proposta rau la voluntat d’aclarir competències, distribuir recursos, evitar duplicitats, clarificar el model, i portar-lo cap un model ben proper i ben conegut dels federalistes, com és Alemanya.

Es el model defensat i impulsat per Pere Navarro, en tant que responsable del PSC, i mostra el lent, però constant avenç de les tesis federalistes a tots els nivells. Més a Catalunya, però ara ja vist com la solució adient, per molts espanyols. A via federal és la única que permet resoldre les tensions i conflictes existents, i garanteix un perfecte encaix de Catalunya , dintre d’Espanya i la UE. Veurem ben aviat com van les altres vies proposades, i contraposades entre uns immobilistes a nivell d’estat, representants pel PP, i uns altres que volen marxar-ne, sense cap full de ruta consistent. Esperem a veure resultats.

Joan Roma i Cunill, President del Consell Fed. XI del PSC