Joan Roma

EL PROGRESIU LIDERATGE

En un món presidit per les noves tecnologies i la imatge, és indispensable tenir-hi un racó per poder exercir un càrrec públic.

L’elecció de Pere Navarro, ens va convèncer a tots els qui el coneixíem, però era un gran desconegut a nivell nacional, i ja no diguem, estatal. Un fort handicap per actuar a l’escena política.

Eren majoria les persones que s’interrogaven sobre la seva capacitat de lideratge, les seves idees i les seves conviccions. Era lògic, i poc freqüent, passar d’una alcaldia a liderar el principal partit de l’oposició, en uns moments prou convulsos a nivell intern, i extern.

No ha tingut fàcil l’aterratge, ni la implantació de la seva persona, en el marc nacional i estatal. Massa conflictes, massa escàndols, massa daltabaixos, com per poder modificar estructures, composicions i projectes d’un partit amb 35 anys d’existència.

El desitjable hagués estat tenir un parell d’anys, sense conteses electorals, sense conflictes, sense situacions crítiques com hem viscut, i com estem patint... per poder fer la feina interna pertinent. La de posar al dia el partit, i emprendre una nova etapa molt diferent de les viscudes fins ara.

La vida no la tenim com volem, sinó com ens ve. I el primer tram del mandat de Pere Navarro ha estat convuls. S’han hagut d’emprendre actuacions contundents en diferents àmbits i direccions, tot alhora. I no deixa de ser interessant escoltar alguns dels dirigents “històrics” com valoren ara, el que criticaven abans, per acció o per inacció.

Però bé, és en les dificultats on es veu la preparació i aptituds dels líders. Quan tot va bé és fàcil administrar o gestionar partits i institucions. Ho hem vist fins fa ben poc, quan tot semblava anar-nos de cara. Els ritmes han canviat notablement en tots els àmbits, i en el polític, més que en cap altre. Qui havia d’imaginar els panorames que tenim a nivell de Catalunya i Espanya? Qui havia de preveure uns resultats al Parlament com els que hem tingut?

Bé, doncs, el mateix ha passat amb el nostre partit i amb en Pere Navarro. En ben poc de temps, el canvi ha estat radical. Li faltava disposar d’una tribuna pública de primer ordre com és el Parlament de Catalunya per poder fer servir d’altaveu a les idees i propostes del PSC. Serà interessant veure les properes enquestes sobre grau de coneixement dels líders polítics, valoració que fan els ciutadans, etc, per comprovar l’avenç en tots els sentits del partit, i el seu primer secretari.

Es un factor indispensable, encara que no suficient , perquè la gent escolti i valori les propostes del partit. Tenim ja un cap visible, que diu coses importants i promou debats interessants. Era, la primera condició per iniciar el vol del partit, en una nova etapa. I sinó escoltem com en el proper Ple del Parlament, la proposta del PSC passarà a ser el punt principal de l’ordre del dia, amb rellevància notable a Catalunya i Espanya.

Anem en la bona direcció, a nivell territorial, però també en els altres àmbits, on estem insistint en la necessitat de fixar prioritats en matèria social, educativa i sanitària. Hem agafat el fil. Ara toca seguir-lo i no deixar-lo, tot evitant debats estèrils o iniciatives inadequades.

Joan Roma, President del Consell FEd. XI del PSC