Joan Roma

D’UN EXTREM A L’ALTRE

Es costum en el nostre país, passar d’un extrem a l’altre en multitud de temes. Avui posaré un exemple, ben recent i ben problemàtic per a molts pobles i ciutats, en matèria d’organització de tota mena de festes i esdeveniments esportius, culturals i de lleure.

Arran el tràgic succés a Madrid Arena, amb el resultat de 5 noies mortes per un allau de persones, en un moment donat de la festa musical, celebrada en un pavelló esportiu transformat en discoteca, els responsables corresponents arreu del país, han tret la pols a les normatives existents, i les han completat o ampliat en tot allò que han cregut convenient.

Com sempre passa en situacions com aquestes, les presses i les improvisacions no son mai bones a l’hora de legislar, i ens trobem amb un munt d’obligacions i imposicions que faran molt difícil organitzar activitats de tot tipus, en llocs tancats, però també a l’aire lliure.

D’entrada, s’ha notificat ja als ajuntaments la necessitat de disposar de PAU’s ( Plans d’Autoprotecció) en totes aquelles instal•lacions que ho requereixin. En aquests plans ha de quedar clar quina és la capacitat que té l’equipament, i garantir la disponibilitat de tots els elements de seguretat i higiene. Es a dir, disposar de portes de seguretat, llums d’emergència, extintors, sortides suficients..., però també serveis adients i suficients.

Si això ja estava normativitzat, i els ajuntaments i la majoria de particulars havien adaptat els equipaments a la reglamentació, ara es fa una especial atenció als actes a l’aire lliure que durant tot aquest temps havien quedat més relaxats. Aquesta màniga ampla ha quedat abolida i a partir d’ara, tota activitat haurà d’estar perfectament oficialitzada. Peticions i autoritzacions per escrit, i presentació de la documentació adient per assegurar que l’activitat contempla tots els requisits requerits.

I cada organitzador es fa responsable de tenir-ho tot en regla. Tant pel que fa la cobertura legal, com la de seguretat. I això vol dir disposar de pòlissa de responsabilitat civil, vigilància, senyalització, presència d’ambulància i servei mèdic, en funció de l’activitat programada, i tot allò altra que faci falta per un desenvolupament adequat de l’esdeveniment planificat.

Es evident que aquestes exigències han de ser benvingudes per tothom, però comporten un seriós perill de posar en via morta, moltes activitats que fins ara es feien en la majoria de pobles, i en moltes ciutats, per part d’entitats, associacions, clubs, etc que amb un elevat grau de voluntarisme impulsaven festes locals de tota mena.

La majoria d’ajuntaments, encara que vulguin ajudar, se’ls farà difícil assumir costos elevats, destinats a les assegurances, contractació de vigilància, ambulàncies i personal sanitari, ... La mateixa redacció dels PAU’s ja suposa una despesa considerable, i cada esdeveniment d’una certa amplitud en requerirà un d’especial, sigui per la celebració de correfocs, o de diades castelleres, geganteres, caminades populars, curses de BTT,etc.

Tenim, ara mateix, un seriós maldecap a resoldre urgentment sinó volem perdre moltes festes locals, en forma d’activitats esportives, culturals o de lleure. Hem d’aconseguir una estreta col•laboració entre ajuntaments, i tota mena d’entitats per facilitar la continuïtat d’actes que donen vida arreu del país.

Ara i aquí, sense ajudes importants al teixit associatiu , no és possible mantenir el gran nombre i diversitat d’activitats a tot arreu. Estem obligats a garantir la seguretat, al mateix temps que facilitem els esdeveniments. Una conjunció gens fàcil d’aconseguir.

Joan Roma i Cunill, ex-diputat al Parlament pel PSC