Joan Roma

UN NOU PAS EN LA BONA DIRECCIÓ

Avui ha tingut lloc un ple ordinari del Parlament, en el qual s’ha tractat la proposta de resolució sobre el “dret a decidir”, presentada pel PSC, amb un text calcat del que es va votar en el Congrés de Diputats.

El resultat: 104 vots a favor, i en contra el PP i C’s, amb l’abstenció de la CUP. Un resultat força diferent del que va tenir lloc el mes de gener.

I la presentació de la Moció ha donat peu a una bona intervenció de Pere Navarro que ha pogut exposar les contradiccions de CiU i ERC, en aquesta matèria. De fet, a cada debat es pot comprovar el grau d’improvisació del govern i del seu soci, ERC. A dia d’avui es veu inviable l’aposta pel referèndum, sense acord amb el govern central, i no hi ha pla B. En tot cas el pla alternatiu consisteix en aprovar de pressa i corrents una Llei de consultes catalans que inclogui la via d’una consulta, sense acord amb Madrid. Però aquesta via quedarà totalment tancada, en el moment que el PP la porti al Tribunal Constitucional.

La presentació del recurs, paralitza l’efectivitat de la Llei, i tornem al principi. Aleshores ja només queda anar per dreceres il•legals, o al.legals, i això ja és sortir del marc constitucional i estatutari. Es a dir, anar pel pedregar, i entrar en “terres ignotes” una via que cap govern sensat pot utilitzar, de manera que veurem per un tira CiU, del bracet d’ERC.

En aquest marc, el paper del PSC pot ser molt pedagògic, i pràctic. Fa temps que expliquem la única via possible perquè el poble català pugui exercir el dret a decidir. Si el govern Mas no fa cas, i surt malament la seva via, haurà de donar explicacions als catalans, i pagar-ne les conseqüències. La gent comença estar desencisada, i va perdent confiança en les promeses fetes. Si en pocs mesos el tema no queda resolt, quedaran desautoritzats.

No és estrany que mentrestant es vulguin organitzar actes, mobilitzacions i esdeveniments per mantenir el fervor independentista, però la realitat és que cada dia que passa es fa més evident que el camí està ple de problemes. Fins quan CiU i ERC podran mantenir la ficció ? El temps ens ho dirà, però no més d’un any. Aquest és el termini màxim que pot aguantar la ciutadania, en el “llimbs” actual. A partir d’aquí s’obren molts interrogants de difícil o impossible predicció. Gestionar la frustració pot esdevenir un repte impossible.

S’han dit i fet massa coses com per girar pàgina, i parlar d’altres temes, o emprendre altres camins. Algú haurà de pagar els errors comesos, i seran precisament els dos partits més implicats en aquesta via sense sortida: CiU i ERC.

De moment, no tenim ni pressupost 2013, ni consulta programada. Deu n’hi do, i tot just comencem legislatura.

Joan Roma, President Consell Fed. XI del PSC