Joan Roma

FALTA DE REFLEXES I SENSIBILITAT

Un partit ha de mostrar sempre tenir sensibilitat envers els temes més punyents i reflexes ràpids, per resoldre’ls. Hem de reconèixer que ens ha mancat una cosa i l’altra en matèria de lluita contra els desnonaments.

Es cert que estem d’acord en modificar la llei, i hem recolzat moviments a favor de la “dació en pagament”, però la UE ens ha passat al davant a l’hora de ser més pràctics i contundents. I hem perdut una gran oportunitat de ser nosaltres els qui protagonitzéssim el canvi.

Els diputats encarregats d’aquest tema en concret, fossin del Congrés de Diputats, o de qualsevol Parlament autonòmic, o encara millor del Parlament Europeu, haurien d’haver endegat iniciatives parlamentàries per corregir la llei, en comptes d’esperar una sentència del Tribunal Europeu.

Eren moltes les veus que reconeixien la llei espanyola com molt poc protectora dels drets dels consumidors, en aquest cas, dels compradors de vivenda. Si això era així perquè haver d’esperar una Iniciativa Legislativa Popular ( ILP) per tirar endavant la modificació.

Aquest ha estat un triomf de la societat civil, que s’ha mobilitzat més que no pas els partits, i ha aconseguit posar sobre la taula un tema que mortifica centenars de milers de famílies, i posa els pèls de punta cada dia a la resta de ciutadans sensibles d’aquest país.

Un partit d’esquerres davant un problema tant ampli i tant escandalós no ha d’esperar una ILP per actuar. Ho ha de fer preventivament molt més aviat, sobretot si els primers problemes ja varen aparèixer quan estàvem en el govern.

Però, mai és tard si reconeixem errors i els corregim. I és el que toca fer en aquest i en altres qüestions tant o més punyents, com son els de les preferents. Segur que tots coneixem persones que varen ser enganyades i n’han sortit brutalment castigades. Persones grans o molt grans, i persones, fins i tot amb algunes discapacitats foren impulsades a comprar uns títols que els han portat a perdre els seus estalvis. Aquí no estem davant una injustícia, aquí estem davant un lladrocini, i s’ha de fer pagar car el delicte als seus actors i inductors.

I ens hem de ficar en altres situacions igualment dramàtiques com els deficients o inexistents serveis mèdics, en determinats llocs i determinades especialitats. No podem esperar defuncions, per actuar.

En resum, els socialistes hem d’estar al capdavant de totes les mobilitzacions socials, però iniciant-les en el Congrés, el Senat o en el Parlament. No hem d’anar al darrere, sinó al davant. La sensibilitat per tot el que és injust o delictiu ens ha de portar a esmerar els nostres reflexes, i presentar iniciatives parlamentàries valentes, contundents i ràpides. No és hora de contemporitzar, sinó d’actuar.

Joan Roma i Cunill, President Fed. XI del PSC