Joan Roma

DESTROSSES MÚLTIPLES

Ho va dir Pere Navarro i ho han repetit altres dirigents polítics, o de l’àmbit social i cultural. El procés pel “dret a decidir” que molts ja confonen amb la petició d’independència, podia causar greus danys a la societat catalana i espanyola, i trencar la convivència, de la que fins ara hem gaudit, de manera exemplar.

Si algú tenia algun dubte, podem començar a veure les destrosses múltiples que està causant. Tots els partits estan immersos en dinàmiques desestabilitzadores, no només per aquest tema, en alguns casos, sinó perquè s’hi ha afegit altres elements igual de greus ,com els de corrupció. Cap partit s’escapa d’aquesta situació i sinó repassem breument la realitat a dia d’avui.

El reconvertit a l’independentisme, president Mas, té una situació més que crítica, per haver avançat unes eleccions, sense necessitat aparent, i haver perdut representació parlamentària de manera contundent. La seva aposta per l’independentisme està fracturant les relacions amb el seu soci de coalició, Unió Democràtica. I a tot plegat s’hi afegeixen casos greus i continuats de corrupció, que afecten els més alts nivells d’un i altre partit.

El PSC , en plena renovació de lideratge i projecte, es troba enfrontat a haver de lidiar el repte territorial, al mateix temps que el social. Un partit fonamental en el passat, i necessari en el present per evitar trencaments, es troba en una difícil situació, enmig dels embats dels altres partits que aposten més per fracturar-lo que no pas per aconseguir el seu recolzament. Algú creu que avui el PSC és més catalanista que ahir, per haver votat pel “dret a decidir” a Madrid ? Els socialistes volen mantenir la coherència i sobretot la legitimitat de les institucions i els processos polítics. En això, el temps els hi donarà la raó, però les destrosses internes i externes son múltiples. I la seva insistència en prioritzar els drets i necessitats de les persones, per damunt de les reivindicacions territorials, també serà reconegut, en el seu dia.

Per part d’ICV-EUA, també van aflorant les contradiccions d’apostar pel “dret a decidir” i festejar amb l’independentisme, quan la major part de la seva base social i dels seus votants, no s’imaginen donar peu al trencament amb Espanya, i la seva sortida de la UE. A mesura que van passant els mesos aquestes contradiccions es van fent més i més evidents.

En quan a ERC , alguns poden pensar que és el partit guanyador. L’únic que segueix la seva ruta sense ferides internes ni externes. Res menys cert, perquè tenen ja els primers indicis de que les coses no van pel camí previst. Ha plegat la primera diputada independent, gran fitxatge d’Oriol Junqueres, sota l’excusa de que no es trobava a gust en el paper que li tocava jugar. En seguiran d’altres. El Grup Parlamentari d’ERC està lligat de peus i mans a les decisions de CiU i no poden exercir d’oposició i tampoc de govern. Ho podem veure a nivell d’iniciatives parlamentàries presentades en el Parlament de Catalunya, on ERC no exerceix d’oposició, en absolut.

Es més, li tocarà votar tot el que presenti CiU i no tenen “dret a decidir” en el Parlament. Simplement han de donar el vot afirmatiu, sinó volen deixar caure el govern Mas, amb el qual tenen un pacte de supervivència mútua. Què diran o què faran els diputats d’ERC en el debat de pressupostos per aquest any? Què faran amb totes les retallades proposades? I sobretot què faran quan dintre d’un any, no s’hagi fet el referèndum ni tinguin possibilitats de dur-lo a terme?

No cal seguir amb la resta de grups perquè el del PP, té prous problemes aquí i a Madrid com per comprovar el grau de destrosses, i els dos que queden son prou petits com per no donar-los-hi una rellevància vital de cara al govern del país.

Valia la pena, anar per aquest camí? Calia impulsar propostes, clarament fora de la legalitat a Catalunya, per posar determinat partit en un conflicte? Perquè es presenten a Madrid iniciatives, diferents de les proposades a Catalunya? Si algú creu que destrossant partits, avança cap algun lloc en concret, que ens ho expliqui. El cert és que d’aquest combat, tots els partits en surten amb destrosses múltiples, i el resultat és que avui Catalunya és més feble que ahir, i menys que demà, perquè tot indica que els capdavanters volen continuar per aquest pedregar que no porta cap enlloc.

Joan Roma i Cunill, President del Consell Fed. XI del PSC