Joan Roma

AJUNTAMENTS , A L’ESPERA

Tots els càrrecs municipals estem a l’espera de noticies sobre la modificació de la llei d’administració local, impulsada pel Ministeri d’Hisenda, amb diversos esborranys i filtracions que en res ajuden a clarificar el resultat final.

Els ajuntaments de fet, son els menys culpables de la situació d’endeutament de les administracions públiques, i aquesta constatació hauria d’haver portat a proposar canvis mínims en el seu funcionament.

El cas és que passem ja al setè o vuitè esborrany i encara queden moltes incògnites per aclarir. Una de molt rellevant pels ajuntaments catalans, és si les modificacions a nivell estatal son d’aplicació automàtica a Catalunya. En aquest important apartat hi ha opinions diverses i discrepants, cosa típica d’aquests temps.

Per evitar decisions irreversibles s’han fet arribar a les més altes instàncies, tota mena de justificacions per no emprendre determinades modificacions de l’actual legislació. Convindria aclarir competències, garantir un adequat finançament, evitar duplicitats amb altres administracions, regular millor sous i dedicacions, i poques coses més. En general els ajuntaments han tingut un bon funcionament, i els resultats estan a la vista.

Perquè, doncs, aquesta insistència en proposar canvis de gran rellevància. A primera vista dona més la impressió de voler-ho fer de cara en fora. Es a dir, de cara la UE es voldria mostrar una fermesa i contundència que no s’ha tingut ni amb els propis òrgans de l’estat central ni amb els governs autonòmics, excepte en aquests darrers temps.

Els ajuntaments son el nivell més feble, més vulnerable de les administracions públiques i se’ls vol regular i reduir a simples entitats , donadores d’uns serveis molt, molt bàsics, deixant per altres administracions, o empreses privades, serveis de major volum o complexitat.

Greu error, perquè sempre hem vist que es governa millor des d’a prop que no des de lluny. La proximitat és una garantia de coneixement dels problemes i de resolució de conflictes. Ningú s’imagina haver de discutir temes de subministrament d’aigua, recollida d’escombraries, activitats extraescolars, temes socials... amb persones que visquin a la capital de província.

Aquesta dinàmica seria contrària a les que es donen a nivell europeu i a nivell mundial. Els ciutadans han de tenir les administracions quan més a prop, millor. I facilitar que la administració més propera, l’ajuntament tingui el màxim de competències i recursos per solucionar en el poble o ciutat, tot allò més urgent, i deixar per altres administracions el que és de major complexitat.

Estem, doncs, a l’espera de noticies i aconteixements. Preocupats perquè uns canvis tant sobtats i en tant profunditat poden tirar per terra els esforços de molts anys, i difícilment hi ha volta enrere. Costa poc desmuntar unes estructures i serveis, impulsats durant molts anys, i que donen uns bons resultats. I pel que fa millorar la coordinació i la agrupació, fa anys és una realitat en els municipis catalans. Ho podem veure a totes les comarques i en tots els serveis comunitaris.

Per tot plegat, és lògica la preocupació dels qui tenim càrrecs municipals, però una preocupació que ha de ser de tota la ciutadania perquè a tothom afectaran els canvis de normatives.

Joan Roma i Cunill, President Consell Fed.XI del PSC