Joan Roma

CANVIS INEVITABLES.

Varem pecar d’optimistes els qui varem donar sis mesos de vigència del pacte entre CiU i ERC. De fet a dia d’avui , abans d’arribar als cent dies, ja tenim diverses crisis polítiques en marxa, afegides a la crisis general del país i de tota la UE.

La realitat sempre s’acaba imposant, i per molt que es vulgui tapar la gravetat de la situació i es bolquin les solucions cap un mític “objectiu nacional”, el dia a dia ha arribat ja a una extrema gravetat que no permet , ni més equilibris ni més contemporitzacions. El govern Mas està paralitzat per la por i la impotència política i econòmica.

Les campanyes propagandístiques han esgotat els seus recursos, i la ciutadania vol decisions valentes, contundents i immediates. Fiar tot a un futur Estat, equiparable a un “terreny celestial” ja no ven, ni és de rebut. I llençar desafiaments i mantenir un pols contra el govern central, amb les arques buides, sense capacitat d’endeutament i amb fronts oberts a nivell judicial, al més alts nivells, s’ha comprovat inviable i impossible.

Feia falta arribar a aquests extrems per donar-se compte dels greus errors comesos? A la vista de les actuals reaccions per part d’Artur Mas, hem de contestar que sí. Li feia falta un bany de realisme per donar-se compte de que havia perdut el rumb i la carta de navegar.

Què fer en aquest nou panorama ? Un primer moviment tàctic, proposant un acostament al PSC, i promovent un canvi de govern, en el qual hi fossin presents, CiU – ERC i PSC. Artur Mas, encara no s’atreveix a trencar amb ERC, però és evident que les relacions son cada vegades més tibants i més contradictòries. ERC només té en el cap el promès referèndum pel “dret a decidir” convençuts d’una resposta afirmativa del poble català i la constitució d’un nou Estat, dintre de la UE. Aquest és el Pla A, i no hi ha ni B, ni C. Estan atrapats per una fórmula única, inviable legalment i impossible , materialment, diguin el que diguin els seus dirigents.

Es lògic que després d’uns primers mesos de fumera independentista per part del nucli dur de CiU, el bany de realisme imposat pels resultats electorals, amb la pèrdua de deu escons al Parlament, i l’empitjorament de la situació econòmica a nivell públic i privat, hagi comportat entrar en una nova etapa radicalment diferent, i no pas per les reticències constants de Unió Democràtica, sinó per la pròpia iniciativa d’amplis sectors de Convergència que no entenen cap on es pot anar amb aquestes eines i amb aquest soci tant inestable com és ERC.

No tenir pressupost en un mes d’abril, ni tenir garantit es pugui aprovar, significa mostrar una debilitat extrema a nivell intern i extern, amb una pèrdua de prestigi i seguretat immensa. Immersos en aquesta realitat, es demana la participació del PSC, mantenint ERC l’exigència que tota la prioritat del govern ha de passar per fer la consulta i mantenir la tensió amb el govern central, sense entrar a governar. A fora, mentrestant el poble català, juntament amb la resta d’Espanya i bona part de la UE viuen la pitjor crisis en decennis. Algú creu que no seria el moment per replantejar prioritats i fer una sola batalla, en contra de la crisis, i deixar per més endavant la negociació de la consulta, sempre per vies legals ? La centralitat del PSC i les propostes fetes per Pere Navarro es van veient com les úniques possibles. Esperem una mica més.

Joan Roma i Cunill, President del Consell Fed.XI del PSC