Joan Roma

UN PACTE FALLIT.

No hem arribat ni als 100 dies i el pacte entre CiU i ERC es pot donar per, pràcticament finiquitat. Personalment li havia donat mig any de vida, però veig que vaig pecar d’optimista.

Els fets posen les persones en el seu lloc i la persistència i agreujament de la crisis, a tots els nivells, no permet el Govern Mas vendre un relat que ja ningú compra. Pensar que sempre i a tot hora, els ciutadans creuran que tots els mals venen de Madrid, és simplificar tant, que al final és caure en el ridícul.

La gent vol explicacions clares, i un lideratge segur, i ara el govern de la Generalitat no dona ni una cosa ni l’altre. D’aquí que emprengui un nou camí cap a mesures més segures. Tot fa preveure que aquest gir de CiU motivarà noves friccions i contradiccions entre els dos socis. ERC reitera el seu pla únic, dirigit a fer el referèndum i no vol sentir parlar de les altres prioritats. Més ben dit, totes han de passar darrera la seva, i a tot arreu expliquen que els problemes trobaran solució en una Catalunya independent.

Amb aquest panorama el president Mas surt amb la proposta d’ampliar el pacte al PSC, animant no solament a un pacte , sinó convertir-lo en soci de govern. De moment no gosa trencar amb ERC, però aquest pas no deixa de ser un missatge clar cap el seu soci, fins ara. El proper pas serà avisar de que la consulta / referèndum s’ha de deixar per més endavant. Aquí és on es pot produir el trencament d’aquest pacte, i iniciar una etapa molt diferent.

Es cert quan diem que el temps corra a una velocitat de vertigen i en tenim bona prova amb aquesta oferta d’Artur Mas a Pere Navarro. Després de ser considerats una mena d’empestats anticatalans, resulta que ara som vistos com socis preferencials per treure Catalunya de la greu situació en que es troba. Paradoxal i molt típic d’Artur Mas. No té cap mena de problema de canviar de rumb, en qualsevol moment. Més ben dit, demostra no tenir rumb concret.

De totes maneres totes aquestes incerteses, contradiccions i canvis de rumb tenen els dies comptats. No es pot divagar en temes secundaris quan tenim els principals totalment descuidats. S’han de prendre mesures immediates i trobar sortida a les paralitzacions de serveis essencials que venen. Si el govern no pot fer front a pagaments urgents, el país queda abocat a la paràlisis , i a uns esdeveniments impossibles de predir.

Quan més aviat es doni el pacte entre CiU i ERC per fallit millor per tots perquè serà hora de refer majoria i es poden posar sobre la taula totes aquelles opcions sorgides de les passades eleccions. No seria prudent convocar noves eleccions al cap de tant poc temps, sinó produir un nou govern, amb noves prioritats, i nous protagonistes, fins i tot al més alt nivell. A grans mals, grans remeis, i les contemporitzacions s’han acabat.

Sóc partidari d’estudiar i valorar l’entrada en el govern, a canvi del replantejament de tota la política futura, tant a nivell de consulta, com a nivell de negociacions i pactes amb el govern central. Participar en un canvi radical de rumb, posant-hi les condicions indispensables per arribar a port, em semblaria la gran oportunitat de transmetre al país qui té seny i qui advoca per l’acord, en comptes per la confrontació estèril que només porta a una gran frustració col•lectiva.

En pocs dies, crec , ha d’haver-hi aconteixements prou importants com per constatar que les propostes del PSC son les més raonables per encarar el present i futur de Catalunya, dintre Espanya, en el marc de la UE. Esperem a veure els passos de la resta de partits.

Joan Roma i Cunill, President Consell Fed.XI del PSC