Joan Roma

NO MÉS PROVOCACIONS

Avui tocava parlar del dia de la dona treballadora, i tot el que falta per arribar a la igualtat de gènere. Estem avançant però a un ritme tant lent, i tant poc engrescador que és lògic demanar un salt qualitatiu i quantitatiu que permeti posar els drets de la dona, en el frontispici de tota acció política.

Però, ja parlarem més llargament en una altra ocasió, perquè el dia de la dona treballadora ha de ser tot l’any. Va bé tenir un dia fixat, per recordar d’on venim i cap on anem, però la batalla ha de ser constant i en tots els àmbits i sectors.

Avui, molta gent,però té en ment, una nova provocació, una nova sortida de to, una nova polèmica incendiària, a càrrec de Rodríguez Ibarra. No pot estar callat, no pot escriure ni parlar amb sensatesa, equanimitat i prudència. Tampoc ho pot fer, donant a les paraules el sentit que han de tenir.

Segur que tots els socialistes estem farts de sentir pontificar sobre temes tant delicats com els de pàtria, nació, llengua, cultura... amb unes formes i maneres que res tenen a veure amb un càrrec polític, passat o present.

Barrejar Hitler i Mussolini, en temes d’avui en dia, amb comparacions inacceptables, irreals i irresponsables només fa que augmentar la crispació i donar motius als qui van per aquests camins de confrontació i divisió de la societat, i els territoris.

Entenc que no surtin ni Pérez Rubalcaba, ni Pere Navarro a donar rèplica a un personatge com aquest, però sí haurien de sortir altres persones a dir, prou. No val la pena incrementar la polèmica, i fer-li un favor, potenciant el conflicte que ell provoca, però no pot ser que cada dos per tres, ens trobem amb escrits o intervencions d’una persona que no deixa de tenir l’etiqueta de socialista.

Qui busca notorietat li és fàcil d’aconseguir-la, sobretot en aquests moments i en els temes que tractem. Sempre tindran mitjans de comunicació disposats a fer d’altaveus d’aquests pronunciaments. Això no ho podem evitar, però tot ha de tenir un límit i crec que Rodríguez Ibarra l’ha traspassat llargament en aquesta i altres ocasions.

Potser la indiferència és la millor arma, en contra d’aquestes sortides de to, però molts militants demanen actuar amb contundència. No pot ser que un personatge com aquest pugui representar ni d’aprop ni de lluny el projecte socialista. De les seves paraules ja no solament es desprèn un profund coneixement de la realitat catalana i espanyola, sinó també d’altres conceptes essencials del socialisme, com el respecte pels altres, el valor de la discrepància, el federalisme...

I del desconeixement, a la mala interpretació va un pas, i d’aquí a un cert odi, un altre. Si ara una cosa necessita el nostre país és prudència, respecte i tolerància. Tot el contrari del que predica aquest personatge.

Joan Roma, President del Consell Fed. XI del PSC