Joan Roma

CARRETERES, CAMINS I CRISIS.
Fa ben pocs dies vaig tenir una reunió amb el Secretari General de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, per parlar de la C-26 ( carretera de Berga- Ripoll- Olot) per veure quines previsions tenia de cara a fer el tram Berga- Borredà. Aquest tram ja disposa de projecte executiu , incloses les variants de Vilada i Borredà.
Vaig aprofitar la reunió per tractar altres assumptes d’aquests territoris, entre els quals la carretera Olost – Olvan, i la variant de Prats (ara mateix , sotmesa a informació pública).
La crisis afectarà a molts dels projectes de noves carreteres o millores de les existents, però no a les que s’estan duent a terme, com ara aquesta. Tothom pot veure el elevat ritme de les obres i el compromís de respectar els terminis previstos, com perquè a finals de l’any vinent tot estigui acabat .
La millora viària serà realment espectacular, quan entri en servei. Però, hem de tenir clar que a partir d’ara algunes de les previsions fetes per realitzar noves connexions, hauran d’esperar millors temps. De totes maneres la xarxa de carreteres que envolten el Lluçanès ha millorat sensiblement en els darrers anys. Ens hem acostat a les capitals de comarca i als serveis que elles ofereixen. De fet, aquesta era una de les prioritats del govern de la Generalitat dels darrers anys. Aconseguir que tots els pobles estiguin relligats entre ells, i amb la seva capital. D’aquesta manera tenim a vint o trenta minuts de cotxe, un hospital, un institut, centre d’oci i comercials, a la nostra disposició.
Queda, però, un problema pendent des de fa molts anys i que ara la crisis encara l’empitjorarà. El manteniment del sistema de camins públics i privats que tenim a tots els municipis.Son milers de quilòmetres, mantinguts precàriament, sense perspectives de futur.
I aquest any el problema esdevé més greu, per les pluges intenses i constants, i la crisis que ha reduït les subvencions destinades a la seva millora i manteniment. Dos factors que motiven serioses preocupacions als alcaldes, i a tots els que viuen a pagès.
Fa anys que parlem de crear algun fons públic per fer possible l’actuació municipal en el manteniment de la xarxa de camins. S’han fet propostes diverses que no han prosperat, com que els camins fossin considerats competència dels consells comarcals, amb ajuts de les altres administracions. O de les Diputacions. Cap ha prosperat i estem com estàvem deu o quinze anys enrere. Es a dir, o actua el propietari afectat o l’ajuntament, però sense comptar amb subvencions segures i abundants.
La retallada d’inversions s’ha produït en tots els àmbits, i per descomptat també en el dels camins. Cal resoldre aquesta problemàtica o del contrari el territori quedarà buit. I arreglar camins no és barat. I mantenir-los , encara menys . Ho podem veure en aquest període de pluges en que constantment els camins s’arreglen i s’espatllen amb una rapidesa mai vista. No es dona l’abast , i econòmicament és insostenible.
Què fer en aquestes circumstàncies ? No és fàcil trobar solució. S’han de buscar diverses solucions, en diferents sentits. D’entrada queda encara per aprovar el mapa de camins rurals municipals. Es a dir, tots aquells que es consideren públics, i per tant el seu manteniment ha d’anar a càrrec dels ajuntaments. Per exclusió, la resta seran privats, amb dret a poder restringir el pas, i el manteniment a càrrec dels particulars.
En algunes comarques es porten vuit o deu anys de retard en la aprovació del pla de camins. Molts no estaven donats d’alta, ni figuraven en cap mapa oficial. Ara toca inventariar-los, i considerar-los públics o privats, sabent , però les implicacions que això comporta per uns i altres.
Aquí no hem trobat el punt just com han fet en d’altres països. En alguns d’ells ( França, Suïssa, Austria, etc, ) tot camí públic és finançat pels ajuntaments , amb ajuts de les altres administracions. I els particulars, poden tenir subvencions si porten a explotacions agrícoles o ramaderes en actiu. Una manera intel•ligent de facilitar la vida a pagès. Hauria de ser fàcil copiar aquest sistema, però de moment les altres administracions prefereixen esperar, amb el criteri de qui dia passa , anys empeny. Mentrestant el problema cau a les espatlles dels ajuntaments, i en pateixen les conseqüències els pagesos . I la crisis retarda, una vegada més la presa de decisions .
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà)