Joan Roma

UNA MAJOR AUSTERITAT
La crisis té multitud d’aspectes negatius, però algun de positiu li podem trobar. No passa dia que no apareguin en els mitjans de comunicació noticies sobre retallades de despeses en capítols no essencials en el funcionament de les administracions. Alguns es demanen perquè no s’havien retallat abans, i d’altres les consideren la “xocolata del lloro”. Es a dir, molt soroll i escassos resultats. Ni una cosa ni altra. S’estan duent a terme canvis que perduraran per sempre més, i això és bo. Veiem-ne uns quants.
En la majoria d’institucions s’han retallat les despeses de representació, protocol, viatges, festes, etc. La crisis ho ha exigit, però la gent ho ha demanat i acceptat. I no sempre era així. A cada inauguració, a cada festa, a cada esdeveniment, mínimament rellevant ,s’imposava la necessitat d’una despesa considerable en celebracions festives, àpats, piscolabis, o regals. Es feia a iniciativa del govern, però demandat pel col•lectiu afectat i per la societat , en general. Fer-ho ara, seria criticat i mal vist. La austeritat ha arribat en aquest camp.
A nivell de serveis municipals o autonòmics, passa el mateix, en múltiples camps. La crisis obliga a estalviar, i es fa més atenció que mai a despeses inútils. Ho podem veure en un major control de l’enllumenat públic, sigui a l’hora de tancar i obrir la llum, o a l’hora de canviar sistemes d’alt consum , per d’altres d’estalvi energètic. S’han accelerat les inversions en aquest sector, conscients del benefici mediambiental, però molt especialment del benefici econòmic.
I el mateix podem dir d’altres serveis com els de calefacció, reduint consum, i controlant millor els aïllaments i les pèrdues. O canviant uns sistemes per d’altres de major eficiència. Ha quedat clar que val la pena invertir ara, per reduir despeses en el futur. D’aquí el gran nombre de canvis efectuats en tots els sistemes de climatització d’equipaments públics.
S’han posat en marxa, campanyes per minimitzar els residus urbans, i fer la tria convenient , com a mesura per reduir les despeses en un servei de molt elevat cost, tant de recollida, com d’eliminació o transformació.
S’estan avançant plans de funcionament d’administració electrònica, per reduir la paperassa que inunda totes les administracions i obliga a despeses enormes en tramitació, gestió i arxiu. En poc temps, els canvis en aquest camp seran immensos, i l’estalvi molt important. Tant a nivell de personal com econòmic.
Obres més eficients i durables. Ja no s’imposa tant el disseny com la garantia de durabilitat i sostenibilitat. Tothom ja pensa en el manteniment futur dels projectes , i això comporta decisions de canviar uns materials per d’altres, o fugir de l’estètica per anar al més pràctic.
En fi, podria afegir un bon grapat més d’exemples de canvis que s’anaven introduint poc a poc en les administracions i que la crisis ha accelerat de forma immediata. No estem davant petits estalvis, sinó que tots sumats , suposen despeses molt rellevants. I sobretot s’ha imposat el sentit de la austeritat en tots els camps, i en tots els llocs i moments de la vida institucional, però també en bona part de la privada.
Aquests son canvis derivats de la crisis que s’havien de fer en algun moment i que ja son plenament vigents, i universalment acceptats. Podem anar encara una mica més lluny . La crisis i la conscienciació col•lectiva ho faran possible.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC