Joan Roma

SACRIFICIS COMPARTITS.
La gravetat de la crisis ha obligat a prendre mesures d’una extraordinària complexitat , amb afectació a gairebé tots els col•lectius de la societat. Es evident que tots haguéssim volgut deixar-ne fora a sectors com els pensionistes, o assalariats amb sous baixos, però el cert és que les exigències dels organismes internacionals ha anat més lluny de l’esperat i desitjat.
Malgrat els articles, debats, fòrums i altres fórmules per debatre els orígens de la crisis i les receptes per sortir-ne, no ha quedat clar ni una cosa ni l’altre. Tenim una crisis atípica que comporta decisions ràpides i en alguns casos precipitades. Hi ha qui imputa al president del Govern , indecisió, falta de reflexes, imprevisió i improvisació, però el cert és que això ho estem veient en tots els països.
El procés de globalització provoca moviments econòmics, financers i especulatius amb una rapidesa i amplitud mai vistes. No és fàcil , doncs, actuar sense experiència en casos semblants.
El que queda clar és que hem deixat enrere una etapa de gran activitat, i grans beneficis, per entrar en una altra que ha d’estar presidida per la austeritat i els canvis estructurals, a tots els nivells. Si les fórmules habituals ja no serveixen, s’han de buscar altres maneres de funcionar que no tinguin els costos d’abans, ni la dedicació , ni la lentitud o complexitat.
La crisis ha de propiciar la recerca d’un nou model d’administració pública, però també d’empresa privada. No deixa de sorprendre que contínuament es posi en qüestió la productivitat dels funcionaris , o els seus sous, quan l’eficàcia en les administracions públiques ha millorat notablement. I unes poques excepcions no han de permetre generalitzar la idea de tot el col•lectiu.
Ara mateix, s’ha decidit rebaixar sous a tot el personal de les administracions, siguin funcionaris , siguin laborals. També, als polítics, en major mesura. Son mesures lògiques, perquè el sacrifici ha de ser general, però s’ha de tenir present que no sempre es corresponen els comentaris de carrer amb la realitat diària.
Fets ara aquests sacrificis, caldria anar més lluny i sobretot pensar en canvis més profunds. Canvis estructurals que suposin aprimar administracions, simplificar tràmits, i reduir personal en alguns àmbits. Els ajuntaments han fet una bona feina en aquest sentit, i poca cosa més poden reduir. Ara toca a les altres administracions prendre decisions similars, i suposo que a tots ens agradaria comprovar la reducció de ministeris, o conselleries, com una de les fórmules per reduir despesa, però sobretot per donar exemple, en uns temps com aquests.
El mateix haurien de fer les empreses privades. No deixa de sorprendre els sous que veiem en els mitjans de comunicació , a més de jubilacions d’imports autènticament escandaloses. Ara toca compartir sacrificis, i és lògic que doni exemple tothom. I en l’àmbit privat hi ha molt per fer, tant o més que en el públic.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.