Joan Roma

CANVIS ESTRUCTURALS.
Des de fa temps estem escoltant que la crisis obliga a fer canvis estructurals en tots els estaments polítics i empresarials del país. Sempre ha estat així. Les grans crisis porten grans canvis en el funcionament de tots els organismes, institucions i empreses. I estrany seria que una crisis com la que estem patint, no produís el mateixos efectes.
De totes maneres, és fàcil anunciar canvis estructurals, però no tant senzill dur-los a la pràctica. El que queda clar és que s’ha de suprimir, reduir o modificar tot allò que no és indispensable pel funcionament de l’òrgan pertinent.
Es lògic, doncs, que tothom procuri reduir despeses inútils, o poc productives, per destinar aquest diner a activitats de foment de l’economia, la productivat o la innovació.
No solament en l’empresa privada sinó també en el sector públic.
Ara bé, tot té un límit. I aquests dies estem escoltant missatges que res tenen a veure amb la realitat quotidiana, com son els comentaris sobre la productivitat dels funcionaris, o els sous que cobren o el desproporcionat nombre,etc, Son velles idees, i comentaris que ben poc tenen a veure amb la realitat.
La majoria d’administracions s’han aprimat, i els funcionaris compleixen rigorosament les seves tasques, sense suposats privilegis i condicions que venen més del passat que no del present.
Ara bé, si estem en crisis, és lògic canviar planificacions fetes en altres circumstàncies. I si aquests canvis han de durar, cal fer-ho amb unes garanties de cara el futur, que no posin en perill funcionaments bàsics i prioritaris. Cada ajuntament sap el que ha de fer i com ho ha de fer per no tenir desequilibris greus. Les altres administracions ha de seguir aquests exemples.
Però, hi ha realitats supramunicipals, que obliguen a repensar la seva estructura i funcionament. A nivell de Generalitat, ja s’han agrupat alguns organismes. Altres s’han anul•lat i d’altres s’han transformat per donar millor servei i disminuir despeses.
Hem vist també en altres governs autonòmics, com s’han agrupat conselleries, direccions generals, i altres càrrecs. Molts es pregunten , perquè ara i no abans. Doncs, perquè de la necessitat se n’ha de fer virtut, i sovint, només quan no queda altre remei es duen a terme reformes que estaven pensades, però no previstes.
Ara hi ha les previstes, i moltes d’imprevistes, per la duresa de la crisis. I en aquest marc és on hauríem de situar decisions encara més contundents, i reformadores.
Ens hauríem de replantejar la ordenació territorial en vegueries. Poc gent en veu la necessitat i encara menys la urgència. La descentralització feta en aquests anys pot ser suficient per ser més eficients a nivell d’administració autonòmica.
També la transformació dels Consells Comarcals en Mancomunitats de serveis, seria una bona solució per millorar el funcionament d’aquests organismes i treure’ls-hi el caràcter polític per passar a ser tècnic – administratiu.
I modificar l’estructura del govern , tant central com autonòmic, podria donar millors resultats amb concentració de ministeris i conselleries, de forma més adient i adaptada als nous temps.
Hi ha alguna altra proposta que veig inviable o no necessària, com la que propugna la concentració d’ajuntaments, i la seva reducció. No és per aquí per on s’escapa el diner. Les despeses municipals son mínimes, en el conjunt del país, i s’ha comprovat la bona gestió de recursos, en comparació amb les altres administracions.
Sigui com sigui, el que queda clara és la necessitat d’obrir processos no imaginats anys enrere i que ara toca fer-hi front d’una manera valenta i decidida.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC