Joan Roma

TRADICIONS I COSTUMS.
A vegades ens demanem com va començar una determinada tradició o costum, i no ho esbrinem perquè els orígens es perden en la foscor del temps i ningú es va posar a escriure i detallar els motius d’aquella festa.
En tenim unes quantes de festes de gran tradició i antiguitat, i son moltes les teories a l’entorn de les figures, comparses, músiques, danses, etc, que hi intervenen. La modernitat i la pèrdua de molts costums fa apreciar millor aquelles que encara queden i que cal impulsar perquè no desapareguin.
Solsona ja era important per la seva llarga trajectòria històrica, amb elements destacats al llarg dels segles, tant a nivell civil com eclesiàstic. I ha sabut preservar un Casc Antic que realment és una joia ,digne de ser rehabilitat i traspassat a les futures generacions.
Amb tot ha estat sorprenent que en una ciutat com aquesta de l’interior , un grup de persones fossin capaces d’iniciar una festes de Carnestoltes que s’ha convertit en un referent per tot el país.
A diferència d’altres tradicions , aquesta la tenim ben documentada, ben informada i ben viva, malgrat els anys que va acumulant i que podien haver portat a una davallada o un envelliment, com ha passat en altres indrets.
Un dels grans mèrits de la festa és la innovació i renovació d’actes i activitats, no gaire comú en un país que sovint, uns quants s’apropien de les essències i no volen introduir cap canvi, sacralitzant els actes i fent-los, al final encarcarats.
Tot a l’inrevés del que passa a Solsona, amb comissions que canvien, s’amplien, es modifiquen i que permeten aportar vivesa i novetats cada any. Una autèntica enveja per altres ciutats molt més grans i amb pressuposts duplicats o triplicats i que no aconsegueixen el grau de participació que es contempla aquí. I és que el diner és important, però no ho és tot. Sovint, activitats ben poc costoses son les que donen més joc . Es qüestió d’imaginació i treball.
Pels qui no som directament solsonins, no deixa de ser un orgull que la ciutat es converteixi en centre d’atracció d’un munt de persones que venim de tot arreu i que veiem com la gent gaudeix d’una festa, esdevinguda tradició i que es recolza en molta gent que la prepara, la treballa tot l’any, per poder gaudir uns dies. Aquest és el secret i la força que ha aconseguit durant ja un llarg període d’anys.
I a la vista de la salut de ferro de que gaudeix , cal felicitar els creadors, i els continuadors i desitjar mantinguin l’esperit i els ànims per passar-la a noves generacions.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC