Joan Roma

ARA TOTHOM RECLAMA UNA BONA C-26.
Suposo que gairebé tots els lectors del Celsona hauran vist darrerament amb quin delit institucions polítiques, associacions empresarials, partits polítics, etc, reclamen la millora substancial de la C-26, és a dir la carretera que uneix les capitals de comarca de l’interior del país com Solsona- Berga – Ripoll- Olot.
Precisament aquesta carretera passa pel poble de Borredà i lògicament com alcalde fa anys que segueixo els tràmits per fer realitat aquest desig. No és que vulgui cap autovia ni carretera d’amplada especial. Simplement volem una carretera que es correspongui amb la importància d’enllaçar les capitals de comarca de l’interior.
Una carretera que cada vegada s’utilitza més, no solament per relligar aquestes ciutats, sinó també per fer trajectes de més llarga distància per part de camioners que miren els mapes i creuen que per aquí fan drecera. Quan es troben dintre ja veuen que faran menys quilòmetres , però a una velocitat escassa i amb múltiples problemes de seguretat, degut a l’estretor de molts trams.
Per tant, tots estem d’acord en reclamar la millora. La llàstima és que aquest entusiasme els promotors no l’haguessin demostrat uns anys enrere quan governava CiU. Amb una mica de pressió i mobilització potser haguéssim aconseguit que en aquells anys el govern de la Generalitat s’agafés seriosament aquesta obra.
Com passa ara amb tantes coses, és en aquest moment que cal fer tot el que els altres no varen fer en 23 anys. Però bé, sí es farà. Es més, en ben poc temps veurem començar les obres del tram Navès – Montmajor, i posteriorment el tram de Berga – Borredà. I continuarà amb el tram Montmajor – Avià – Berga, i tot seguit el tram Borredà – Ripoll.
Estem parlant de que cada tram està al voltant dels 18 a 20 milions d’euros. Per tant relligar la totalitat del trajecte suposa una inversió realment important, però l’actual govern sí s’ha pres la cosa seriosament i la programació està feta, i els projectes corresponents estan en marxa.
I és que efectivament el nostre país havia oblidat les comunicacions transversals. Es va apostar per dos o tres vies verticals, però per ben poques diagonals o transversals. Tot estava per fer i ara es va fent realitat. I en algun cas, la transversalitat va ser tant esquifida que ara tota desdoblar-la per imminent col•lapse. Es el cas de l’eix transversal, sobretot en trams com el de Manresa a Vic.
En fi, es interessant contemplar com canvies les coses i les persones segons on estan, políticament parlant, o a nivell empresarial i com son capaces de dir ara el contrari del que afirmaven uns anys enrere.
Va bé recordar-ho per saber on estem uns i altres, i on estàvem anys enrere. Solsona ha millorat considerablement les seves comunicacions però queda encara molt per fer, i el que és segur és que l’actual govern ho té en compte i posa els mitjans per dur-ho a terme. I la C-26 està en la llista de prioritats del govern. Ben aviat veurem la continuació de les millores cap a Berga i després cap a Ripoll.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.