Tuesday, January 27, 2009

 

OBRA PÚBLICA I SEGURETAT

OBRA PÚBLICA I SEGURETAT
Aquests dies hem pogut veure la fúria de les forces de la naturalesa i els estralls que pot arribar fer en les seves diverses varietats: neu, gel, vent, onades, pluges,etc I determinades construccions i ocupacions del territori han facilitat l’increment de danys per posar barreres on hauria d’haver-hi desguassos o zones lliures.
Catalunya és un país molt trossejat i amb múltiples barreres per tot arreu. Es lògic que quan es desfermen els fenòmens meteorològics, causin danys considerables. Si a tot plegat hi afegim que durant anys les construccions, equipaments i infraestructures es varen fer amb pocs mitjans i pocs estudis de seguretat, arribem a la conclusió de que no estem preparats per determinades situacions excepcionals.
I no parlo de catàstrofes, perquè en el propi mot va implícit que hi ha moments en que per molt que estiguis preparat, un fenomen totalment excepcional pot fer danys mai imaginats ni pronosticats.
Ara bé, l’experiència d’aquests dies ha de comportar una seriosa reflexió sobre algunes maneres de construir que han de ser revisades i rebutjades de cara el futur. D’entrada veure multitud d’arbres trencats dintre d’urbanitzacions , provocant encara més destrosses que les del propi vent, hauria de portar a reduir dràsticament aquest costum. Pels cassos de forts vents i per cassos d’incendis.
En matèria d’equipaments, ja ha quedat ben clar que els efectes poden ser devastadors si el vent no troba sortida adient. I si l’edifici no està degudament fonamentat i reforçat. Els costos es multipliquen però la seguretat també, de manera que no hi ha discussió sobre el que cal fer en el futur.
Els efectes vistos a tot arreu pels diferents fenòmens meteorològics de ben segur farà modificar les actuals normatives de construcció i seguretat, però el que encara no hem eradicat és l’efecte “badoc” o el dels “xafarders de catàstrofes” que poden causar danys col•laterals greus.
Estem parlant de gent, aparentment normal, que lluny de tancar-se a casa i esperar que el mal temps passi, no dubten en agafar el cotxe i anar a contemplar la gran nevada que ha anunciat la tele, o les immenses onades que arriben a la platja, o el fort vent que bufa en un lloc especialment propici.
Molts alcaldes veuen afegir als seus problemes de lluita contra els fenòmens meteorològics, el de exigir complir les normes de seguretat a ciutadans totalment incívics, imprudents i desobedients, els quals entretenen forces de seguretat que haurien d’estar fent altres feines d’ajuda i protecció.
He parlat amb un bon nombre d’alcaldes, i hem vist per mitjans de comunicació la gràcia que a alguns els fa estar a prop d’onades de 10 i 15 metres que en un moment donat se’ls poden emportar mar endins. O que van a la muntanya sense l’equip imprescindible ni porten cadenes pel cotxe, ni s’imaginen la força dels cops de vent sobtats, ni que quan ha nevat i bufa vent els arbres es trenquen amb una facilitat enorme i tallen camins i carreteres.
En resum, ara toca fer una dobla reflexió sobre la seguretat de molts edificis, equipaments i infraestructures, i alhora deixar més clar el càstig als badocs i imprudents que exposen la seva vida, però que sobretot exposen la dels serveis civils i de seguretat, al mateix temps que impedeixen una millor acció de tots plegats contra la catàstrofe.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?