Joan Roma

NO MÉS JUSTIFICACIONS
Sense cap mena de dubte, durant anys, molts hem estat al costat d’Israel, sabedors de tot el patiment i tots els desastres pels quals havia passat. També érem conscients de quan difícil ha de ser conviure en una zona tant agitada i on s’hi traslladen tensions de tot el món.
I precisament per aquest fet, les provocacions son continues i sagnants. Es evident que no es pot demanar a ningú que vagi patint, amb resignació i quietud aquestes penalitats, però la manera de defensar-se i castigar els culpables hauria de tenir una certa proporcionalitat i rigorositat.
Hem vist multitud d’atacs contra Israel, i tota mena d’accions terroristes, cosa que fa viure tot un poble en una situació excepcional. I aquestes situacions quan esdevén quotidianes porten a emprendre accions desproporcionades i especialment violentes. Les hem vist durant dies i dies, i les imatges son esgarrifoses. Impossibles de suportar i impossibles d’obviar i menys d’oblidar.
S’ha destrossat una vegada més una part del territori de Palestina, i s’han matat centenars i centenars de persones innocents que reben la violència per una banda i altra del propi país on viuen. Més ben dit, on sobreviuen de qualsevol manera.
Es evident que des de fa anys s’està creant un cúmul d’odi que serà molt difícil de extingir. I aquesta espiral de violència fa del tot impossible un possible acord a mig o llarg termini. L’odi és una de les armes més letals , com s’ha comprovat al llarg de la història en múltiples llocs i situacions. I quan una família perd una part dels seus components i se li destrossen els béns més elementals, esdevé una fera, impossible de controlar.
Sempre pensem que algun dia ha d’acabar aquesta dinàmica, ni que sigui per esgotament d’una de les parts o de totes dues. Cap poble es pot permetre estar en permanent lluita durant decennis, amb els seus veïns. Això semblava evident anys enrere, però aquesta zona ha superat totes les previsions possibles.
Ara hi ha hagut una retirada i alto el foc ,més o menys estratègic, tàctic. Ningú pot aventurar el futur immediat, i tenim al davant un gran nombre d’incògnites que s’han d’aclarir abans de pensar en una solució o altra. D’entrada hi ha un nou president en el país més poderós del món, que té molt a dir i a fer en aquesta zona. I després hi ha eleccions a Israel, on també s’ha d’aclarir quin serà el nou govern.
Amb tot, ben poques vegades estarem tots d’acord en demanar una solució urgent, àmplia, segura i duradora per aquests territoris. Que Israel pugui viure en seguretat i pau, però el mateix demanem per Palestina. Estem tots cansats, i desesperats de veure comportaments impropis de gent civilitzada. Cansats de guerres sense justificació i cansats de justificacions inacceptables .
Amb un nou president als EUA, i amb una UE exigent per posar fi al llarg conflicte s’hauria d’arribar a un acord global que permeti trencar les dinàmiques passades i encarar el futur amb pau. I la pau portarà progrés i normalitat, i no obligarà a emprendre accions desesperades a tota una generació de palestins que només han conegut la misèria i la guerra. A tots ens incumbeix fer-ho possible si actuem coordinadament dintre dels nostres àmbits respectius.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC