Joan Roma

IMATGES ESGARRIFOSES
Acabar les festes de Nadal i Any Nou, amb la visió de les imatges de la guerra d’Israel contra Hamàs, suposa un xoc difícil de suportar. Cada dia, a cada noticiari, i l’endemà en tots els diaris podem veure reproduïdes les imatges més punyents, més sagnants, la de nens i nenes en les més terribles condicions. Es a dir, els més indefensos de tots, son també els més afectats.
I no ens hi acostumem, ni ens hi podem acostumar. Es impossible intervenir-hi directament, però sí hem de demostrar el nostre rebuig de múltiples maneres. Una és afegint-se a totes les campanyes que s’estan organitzant via internet, i una altra és procurant assistir a les manifestacions de ciutats i pobles, contra la guerra i demanant la pau.
I ja no pel que significa humanitàriament, sinó pel mateix fet de les conseqüències que portaran aquestes actuacions. En aquella zona s’hi va acumulant una quantitat tant elevada d’odi que serà impossible poder conviure durant moltes generacions. I l’odi és un arma terrible , que no mata directament, però sí indirectament i deixa ferides per molt i molt de temps.
A més és insoportable que cada dia, centenars de persones perdin tot el que tenen, que és ben poc. I viure en la soledat, la marginació, la més absoluta pobresa significa no donar sortides dignes a les persones i és lògic que la desesperació faci tenir comportaments inexplicables per nosaltres, però comprensibles per ells.
Què podem fer? Què hem de fer? Jo crec que la multiplicació d’accions a tots els nivells pot fer repensar la decisió del govern d’Israel. Si veuen una mobilització mundial, han de ser capaços de reflexionar i modificar el seu comportament per buscar vies de diàleg i entesa mínima. Qualsevol cosa, abans que seguir amb la mortaldat actual.
Animem-nos a escriure cartes al director, trucades a programes de radio i televisió, participació en reunions, conferències, mobilitzacions, etc. Es una manera clara de sumar esforços i apostar per una solució pactada.