Joan Roma

PRODUCTES D’AQUÍ O DE FORA ?
La travessia d’aquesta crisi serà complicada i contradictòria en molts aspectes perquè tothom opina, però ben pocs encerten. I de receptes se’n donen moltes, però les solucions vindran de molts indrets diferents.
Un dels consells que sentim sovint, és el de consumir productes d’aquí, com a mesura eficaç per evitar el tancament de fàbriques, botigues i comerços. En principi sembla lògic i raonable, però portat a l’extrem empobrirem encara més els països que ja son pobres i els obligarem a marxar per venir cap aquí, en una roda de mai acabar.
En el terme mig sol haver-hi la raó. I és cert que en molts productes i materials , el lògic és consumir els que tenim més a prop, però en altres ,sigui per preu, per qualitat o varietat han de ser de fora.
I hem d’incrementar l’ajuda al tercer i quart món. Si nosaltres ho passem malament com ho han de passar països que depenen totalment d’altres per poder donar sortida als seus productes.
Els ajuntaments estem fent important esforços per ajuntar-nos i ajudar a realitzar projectes en països ben llunyans i d’una pobresa infinita. Cada any, el Fons de Cooperació de Catalunya, elegeix més d’un centenar de projectes , de diferents tipus, imports i ubicacions per poder-los finançar i aconseguir que molts territoris surtin de la pobresa i puguin iniciar una nova vida, amb recursos adequats.
Es interessant veure els resultats obtinguts després d’uns anys de col•laboració. I és que els diners que s’envien tenen un estricte control des d’aquí i allà mateix, en el país receptor. I s’inspeccionen els resultats i se’n fa un seguiment per garantir el bon ús dels recursos tramesos.
Amb un avantatge i és que imports relativament petits aquí poden donar grans resultats a l’altra banda del món. A la India amb 1.200 euros construeixis una casa per una família, treballant-hi la pròpia família. O a Burkina Fasso amb imports de cent o cent –cinquanta mil euros pots fer dos o tres pous i estendre centenars de metres de canals de rec, per convertir una zona seca en horts de gran producció. I el mateix es pot fer al Senegal, o a la República Dominicana, per posar alguns exemples concrets.
De fet, molts alcaldes i altres representants polítics hem proposat de que un 0,7% del pressupost municipal vagi per ajudes al tercer i quart món. Es una bona proposta i pot servir per resoldre milers de problemes arreu del món més necessitat. I poc a poc ens hi acostem.
Però, per poder continuar l’acció i tenir èxit , els han de poder consumir i enviar productes cap enfora, per poder-los vendre i comprar altres productes que no tenen. D’aquí que torni al principi i demani una prudent reflexió en el sentit de saber triar productes d’aquí al mateix temps que en comprem de fora, procedents de països molt necessitats. I no és fàcil distingir-los. Els comerços de preu just garanteixen la procedència i cada vegada més botigues identifiquen el lloc d’on venen els productes.
En un moment com aquest va bé saber triar, i saber ajudar .
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.