Thursday, September 21, 2006
LA DESMEMÒRIA
En uns moments en que es reivindica la memòria històrica, convé també reivindicar la memòria recent, la que tota la gent pot recordar fàcilment si se li refresca amb dades i imatges.
Es costum dels governants amb mala consciència fer oblidar el passat i parlar només del present o d’alguns aspectes del present. En aquest art del despistatge CiU és un autèntic mestre.
Quan apareix alguna relliscada de l’actual govern o algun error, es llencen a magnificar-lo i a voler-lo convertir en global de tota la acció del govern. Quan els toca a ells, es minimitza fins extrems ridículs.
Ara ho estem veient en la persona de Fernández Teixidó, diputat de CiU, de trajectòria complicada i moguda fins arribar al càrrec de conseller de la Generalitat. Es a dir, no parlem de qualsevol dirigent de partit. Les seves relacions son autènticament perilloses i incompatibles amb les polítiques, però tanmateix es tanca el tema amb una simple declaració, punt i final. Aquests temes mal tancats sempre acaben reapareixent, un dia o altra i passen factura contundent.
Aquests mateixos dies un altre ex-conseller de la Generalitat és condemnat durament per les seves actuacions al front del departament de Treball, En aquest cas es tracta d’un Unió.
Queden encara tot un seguit d’altres actuacions sotmeses a iniciatives judicials que aniran apareguent en els propers mesos o anys. Fets produïts com a conseqüència d’una manera d’entendre i actuar en política molt pròpia de les forces conservadores que s’apropien de la idea de país i sovint d’altres coses.
I ens pertoca a la gent de partits progressistes contraposar aquestes actuacions i la mateixa gestió a la que s’ha dut en aquests 1.000 dies de govern. No deixa de ser espectacular constatar que hem començat el nou curs escolar amb 4.630 places noves de personal docent. O que s’han construït 104 nous centres escolars, i se n’han millorat dotzenes d’altres.
En Salut disposem de 903 nous metges i s’ha reduït en un 20% el temps d’espera per a operacions no greus. O el més espectacular que aquest any les inversions s’han triplicat respecte les fetes l’any 2001. Només cal seguir les noticies de premsa per veure com tots els grans hospitals del país que estaven francament en difícil situació, ara disposen d’importants ajuts per modernitzar-se, ampliar-se o completar-se. Es a dir, s’està posant al dia tota la xarxa assistencial d’un país que encara vivia pensant que érem sis milions quan ja en tenim set i mig.
I pels més sensibles als més desvalguts, tenim l’orgull de poder dir que estan en el primer ordre de prioritats. En matèria de lleis i en matèria d’ajuts i complements assistencials. Feia anys que no hi havia un volum d’inversions públiques per espais col·lectius, ni ajuts individuals com ara. La política social, àmpliament entesa s’ha convertit en l’autèntic quart pilar de l’estat del benestar.
Podria seguir amb els grans canvis operats en tots i cadascun dels departaments de la Generalitat, en matèria de funcionament i en matèria de prioritats. Es la part oculta del govern actual. Ara està apareixent i convé recordar el tarannà operatiu dels governs de CiU que bàsicament consistia en contemporitzar i veure venir els problemes, a l’inrevés del govern actual que passa per davant dels problemes, els planifica i hi busca la solució més adient.
Refrescar la memòria sempre és convenient i quan s’apropen eleccions més que mai. Per les obres es coneixen els partits i per elles han de ser premiats o castigats. El passat recent cal recordar-lo i el present cal exhibir-lo. Es la millor manera per valorar el que han fet uns i altres. La desmemòria mai ha estat positiva.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.
En uns moments en que es reivindica la memòria històrica, convé també reivindicar la memòria recent, la que tota la gent pot recordar fàcilment si se li refresca amb dades i imatges.
Es costum dels governants amb mala consciència fer oblidar el passat i parlar només del present o d’alguns aspectes del present. En aquest art del despistatge CiU és un autèntic mestre.
Quan apareix alguna relliscada de l’actual govern o algun error, es llencen a magnificar-lo i a voler-lo convertir en global de tota la acció del govern. Quan els toca a ells, es minimitza fins extrems ridículs.
Ara ho estem veient en la persona de Fernández Teixidó, diputat de CiU, de trajectòria complicada i moguda fins arribar al càrrec de conseller de la Generalitat. Es a dir, no parlem de qualsevol dirigent de partit. Les seves relacions son autènticament perilloses i incompatibles amb les polítiques, però tanmateix es tanca el tema amb una simple declaració, punt i final. Aquests temes mal tancats sempre acaben reapareixent, un dia o altra i passen factura contundent.
Aquests mateixos dies un altre ex-conseller de la Generalitat és condemnat durament per les seves actuacions al front del departament de Treball, En aquest cas es tracta d’un Unió.
Queden encara tot un seguit d’altres actuacions sotmeses a iniciatives judicials que aniran apareguent en els propers mesos o anys. Fets produïts com a conseqüència d’una manera d’entendre i actuar en política molt pròpia de les forces conservadores que s’apropien de la idea de país i sovint d’altres coses.
I ens pertoca a la gent de partits progressistes contraposar aquestes actuacions i la mateixa gestió a la que s’ha dut en aquests 1.000 dies de govern. No deixa de ser espectacular constatar que hem començat el nou curs escolar amb 4.630 places noves de personal docent. O que s’han construït 104 nous centres escolars, i se n’han millorat dotzenes d’altres.
En Salut disposem de 903 nous metges i s’ha reduït en un 20% el temps d’espera per a operacions no greus. O el més espectacular que aquest any les inversions s’han triplicat respecte les fetes l’any 2001. Només cal seguir les noticies de premsa per veure com tots els grans hospitals del país que estaven francament en difícil situació, ara disposen d’importants ajuts per modernitzar-se, ampliar-se o completar-se. Es a dir, s’està posant al dia tota la xarxa assistencial d’un país que encara vivia pensant que érem sis milions quan ja en tenim set i mig.
I pels més sensibles als més desvalguts, tenim l’orgull de poder dir que estan en el primer ordre de prioritats. En matèria de lleis i en matèria d’ajuts i complements assistencials. Feia anys que no hi havia un volum d’inversions públiques per espais col·lectius, ni ajuts individuals com ara. La política social, àmpliament entesa s’ha convertit en l’autèntic quart pilar de l’estat del benestar.
Podria seguir amb els grans canvis operats en tots i cadascun dels departaments de la Generalitat, en matèria de funcionament i en matèria de prioritats. Es la part oculta del govern actual. Ara està apareixent i convé recordar el tarannà operatiu dels governs de CiU que bàsicament consistia en contemporitzar i veure venir els problemes, a l’inrevés del govern actual que passa per davant dels problemes, els planifica i hi busca la solució més adient.
Refrescar la memòria sempre és convenient i quan s’apropen eleccions més que mai. Per les obres es coneixen els partits i per elles han de ser premiats o castigats. El passat recent cal recordar-lo i el present cal exhibir-lo. Es la millor manera per valorar el que han fet uns i altres. La desmemòria mai ha estat positiva.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.
# posted by joanroma @ 2:52 AM 
