Thursday, September 28, 2006
SANT VICENÇ COM A PARADIGMA
Fa pocs dies parlava de Sallent i ara m’endinso en un altre dels grans pobles de la comarca: Sant Vicenç de Castellet, un poble a punt d’esdevenir ciutat. I ho faig per repassar l’etapa democràtica municipal i retre homenatge al fins ara alcalde, Joan Montsech ,sense oblidar la bona feina feta per un altre alcalde socialista, Martí Muns.
I és que amb uns quants anys a l’esquena i pelat de córrer i recórrer ajuntaments, aquest és per a mi un dels que més m’ha fet patir. A mi i a moltíssim gent, començant pels mateixos santvicentins. I és que com a poble ha tingut mala sort durant molt de temps.
Recordar el Sant Vicenç dels anys 80 és recordar un poble mal planificat, infradotat d’infraestructures , equipaments i serveis, trinxat per les línies de tren de FGC i de RENFE, molt mal comunicat a nivell intern i extern ,amb un sol pont propi del segle XIX, i una ribera de riu deixada i abandonada, a l’igual que els torrents que el travessen i que podien causar desgràcies en qualsevol moment.
Com es pot veure un panorama realment escruixidor que podria continuar amb bona parts dels carrers sense pavimentar ni urbanitzar, una caserna de la guàrdia civil que feia conjunt amb el poble, i una casa consistorial que no els va caure al cap per pur efecte miraculós.
Aquesta situació no era única de Sant Vicenç, altres pobles tenien panorames semblants, però per nombre d’habitants i per la complexitat dels problemes, sí Sant Vicenç era excepcional. El sol fet de tenir bona part del casc urbà travessat per dues línies de tren, sense accessos verticals per passar d’una part a l’altra del poble, un sol pont estret per entrar i sortir, i multitud d’altres factors complicats el feien protagonista d’excepció a nivell municipal.
I la mala sort de la qual abans parlava, provenia de la primera etapa democràtica, gens comparable a la d’altres municipis, degut a la falta de serietat ,convicció i dinamisme de l’aleshores equip de govern. Motiu pel qual Sant Vicenç va desaprofitar els millors anys de la vida municipal dels pobles per aconseguir diners de tot arreu i canviar la seva situació. Si es compara amb altres municipis es veurà com en els 8 o 10 primers anys de democràcia els canvis varen ser espectaculars. Hi havia diner a les noves institucions: Generalitat i Diputació de Barcelona i calia aprofitar-ho.
Sant Vicenç arribà molt més tard a la transformació i el canvi. La primera gran etapa de modificació substancial del poble fou sota mandat de l’alcalde socialista Martí Muns. Foren uns anys embogits de feina i il·lusió. No et podies avorrir perquè tot estava per fer i tot era possible.
Aquesta etapa es trenca amb una moció de censura indigne, i nova etapa estèril, fins arribar a un nou mandat amb alcalde socialista, en Joan Montsech. Represa de la activitat i dels grans projectes, amb negociacions amb FGC, RENFE, per recuperar terrenys, adecentar-los, permeabilitzar vies, urbanitzar carrers i places, crear infraestructures ,equipaments i serveis, eixamplar el famós pont, negociar amb la Generalitat una nova via d’accés, creació del Consorci Bages – sud, residència, IES, adquisició de terrenys, etc.etc, però sobretot aconseguint per Sant Vicenç el respecte que mereix el ser el principal municipi del sud de la comarca.
Les eleccions del 2003 no varen donar majoria absoluta al PSC , però sí la major representació. Un pacte entre altres partits va portar ERC a la alcaldia i per raons similars a les donades per mi sobre Sallent, el pacte es trencà i portà de nou Joan Montsech a la alcaldia. Ara ha plegat, per raons de salut. Els qui el coneixem ho comprenem i res té a veure aquesta situació amb la que va viure ERC. I les seves afirmacions confirmen el grau de desconeixement i desorientació que pateixen i fan ben cert l’eslògan de campanya triat “som com som “. Efectivament i pel que sembla no volen canviar. Allà ells amb el seu funcionament i anàlisis.
Sant Vicenç té la primera alcaldessa de la seva història en la persona de Glòria Torner, un bon relleu acordat i pactat per en Joan Montsech que deixa l’ajuntament en plena etapa de treball i dinamisme cap un futur realment esplèndid. El poble ha esdevingut gran, ben equipat i en una bona situació per captar inversions i activitats. Ara necessita calma i tranquil·litat i sobretot continuïtat de projecte. Res a veure amb el vist en etapes anteriors, malaguanyades i que no poden tornar. El nou Sant Vicenç és mèrit dels santvicentins, però amb l’empremta i treball destacat dels equips presidits ,primer per en Martí Muns i fins ara per Joan Montsech.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.
Fa pocs dies parlava de Sallent i ara m’endinso en un altre dels grans pobles de la comarca: Sant Vicenç de Castellet, un poble a punt d’esdevenir ciutat. I ho faig per repassar l’etapa democràtica municipal i retre homenatge al fins ara alcalde, Joan Montsech ,sense oblidar la bona feina feta per un altre alcalde socialista, Martí Muns.
I és que amb uns quants anys a l’esquena i pelat de córrer i recórrer ajuntaments, aquest és per a mi un dels que més m’ha fet patir. A mi i a moltíssim gent, començant pels mateixos santvicentins. I és que com a poble ha tingut mala sort durant molt de temps.
Recordar el Sant Vicenç dels anys 80 és recordar un poble mal planificat, infradotat d’infraestructures , equipaments i serveis, trinxat per les línies de tren de FGC i de RENFE, molt mal comunicat a nivell intern i extern ,amb un sol pont propi del segle XIX, i una ribera de riu deixada i abandonada, a l’igual que els torrents que el travessen i que podien causar desgràcies en qualsevol moment.
Com es pot veure un panorama realment escruixidor que podria continuar amb bona parts dels carrers sense pavimentar ni urbanitzar, una caserna de la guàrdia civil que feia conjunt amb el poble, i una casa consistorial que no els va caure al cap per pur efecte miraculós.
Aquesta situació no era única de Sant Vicenç, altres pobles tenien panorames semblants, però per nombre d’habitants i per la complexitat dels problemes, sí Sant Vicenç era excepcional. El sol fet de tenir bona part del casc urbà travessat per dues línies de tren, sense accessos verticals per passar d’una part a l’altra del poble, un sol pont estret per entrar i sortir, i multitud d’altres factors complicats el feien protagonista d’excepció a nivell municipal.
I la mala sort de la qual abans parlava, provenia de la primera etapa democràtica, gens comparable a la d’altres municipis, degut a la falta de serietat ,convicció i dinamisme de l’aleshores equip de govern. Motiu pel qual Sant Vicenç va desaprofitar els millors anys de la vida municipal dels pobles per aconseguir diners de tot arreu i canviar la seva situació. Si es compara amb altres municipis es veurà com en els 8 o 10 primers anys de democràcia els canvis varen ser espectaculars. Hi havia diner a les noves institucions: Generalitat i Diputació de Barcelona i calia aprofitar-ho.
Sant Vicenç arribà molt més tard a la transformació i el canvi. La primera gran etapa de modificació substancial del poble fou sota mandat de l’alcalde socialista Martí Muns. Foren uns anys embogits de feina i il·lusió. No et podies avorrir perquè tot estava per fer i tot era possible.
Aquesta etapa es trenca amb una moció de censura indigne, i nova etapa estèril, fins arribar a un nou mandat amb alcalde socialista, en Joan Montsech. Represa de la activitat i dels grans projectes, amb negociacions amb FGC, RENFE, per recuperar terrenys, adecentar-los, permeabilitzar vies, urbanitzar carrers i places, crear infraestructures ,equipaments i serveis, eixamplar el famós pont, negociar amb la Generalitat una nova via d’accés, creació del Consorci Bages – sud, residència, IES, adquisició de terrenys, etc.etc, però sobretot aconseguint per Sant Vicenç el respecte que mereix el ser el principal municipi del sud de la comarca.
Les eleccions del 2003 no varen donar majoria absoluta al PSC , però sí la major representació. Un pacte entre altres partits va portar ERC a la alcaldia i per raons similars a les donades per mi sobre Sallent, el pacte es trencà i portà de nou Joan Montsech a la alcaldia. Ara ha plegat, per raons de salut. Els qui el coneixem ho comprenem i res té a veure aquesta situació amb la que va viure ERC. I les seves afirmacions confirmen el grau de desconeixement i desorientació que pateixen i fan ben cert l’eslògan de campanya triat “som com som “. Efectivament i pel que sembla no volen canviar. Allà ells amb el seu funcionament i anàlisis.
Sant Vicenç té la primera alcaldessa de la seva història en la persona de Glòria Torner, un bon relleu acordat i pactat per en Joan Montsech que deixa l’ajuntament en plena etapa de treball i dinamisme cap un futur realment esplèndid. El poble ha esdevingut gran, ben equipat i en una bona situació per captar inversions i activitats. Ara necessita calma i tranquil·litat i sobretot continuïtat de projecte. Res a veure amb el vist en etapes anteriors, malaguanyades i que no poden tornar. El nou Sant Vicenç és mèrit dels santvicentins, però amb l’empremta i treball destacat dels equips presidits ,primer per en Martí Muns i fins ara per Joan Montsech.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.
# posted by joanroma @ 7:07 AM 
