Friday, September 01, 2006

 
UN AUTÈNTIC SERIAL
Des dels temps de les batalles pel salvament de l’edifici dels Escolapis no havíem viscut a Solsona cap altra cas tant llarg, complicat i enrevessat com el del famós pati del Setelsis.
Aquest és un cas paradigmàtic d’una manera de fer i actuar molt propi de CiU. A alguns encara els ha sorprès la decisió de l’ equip de govern, però pels qui portem ja molts anys en política solsonina, no té res d’estrany.
Cadascú defensa uns interessos determinats. Cada partit representa un segment de la població i tots actuen en funció d’aquests paràmetres. Es evident que CiU sempre ha avantposat la defensa de la escola privada enfront de la pública. Aquí i a tot arreu. Precisament algunes de les grans batalles en el Parlament i el Congrés de Diputats han anat encaminades a preservar els privilegis de les escoles privades enfront de les públiques.
Es a dir, tothom actua segons criteris ben definits i demostrats. Era il·lusori pensar que Solsona seria diferent. Ja es varen encarregar les forces vives de l’entorn de CiU de fer arribar els missatges oportuns com perquè no es desviessin de la trajectòria marcada. I així s’ha fet. Que ningú se’n sorprengui.
El que sí sorprèn és el moment elegit i la manera de dur-ho a terme. Qualsevol càrrec polític sap que en èpoques electorals s’ha de ser més prudent que mai. Trepitjar ulls de poll a pocs mesos d’unes eleccions comporta el perill de que la gent se’n recordi i opti per canviar de vot, per castigar uns i premiar altres.
I el cas Setelsis ha suposat un revulsiu per molts solsonins perquè no entenen la posició de l’equip de govern de CiU. Una escola pública justifica posicions i canvis urbanístics, aquí i a tot arreu. Un equipament públic essencial ha de tenir un tractament igualment especial. I no entendre-ho o actuar amb una tossuderia inamovible, porta CiU a un autèntic suïcidi polític.
Amb les coses de menjar no s’hi juga. Es el que els nostres savis avantpassats sempre ens havien dit. I podríem aplicar aquesta dita a les coses de l’escola o de la salut. En aquests moments hi ha quatre o cinc-centes famílies que no estan contentes per la decisió de l’equip de govern. Son més que suficients per canviar el govern dintre de poc més de mig any.
I CiU els hi ha donat un bon argument per fer-ho. Ja saben que no poden confiar en un partit que ha avantposat interessos de particulars per damunt dels generals. I si ho han fet en un tema ho faran en d’altres. Els canvis urbanístics proposats per resoldre el problema eren assumibles pel conjunt de la ciutat. Es justificaven perquè no beneficiaven particulars sinó tot una escola. Un partit progressista ho hagués tirat endavant , un conservador ,no. Res de nou a l’horitzó .Toca apostar pel canvi.
I la gent tindrà ben a prop aquesta oportunitat. Just el mes de maig vinent es faran les eleccions municipals. Es el moment oportú per presentar-se a les eleccions i aconseguir un s resultats que permetin l’alternança a Solsona i portar un equip de gent que tinguin clares les prioritats de la ciutat.

Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7 _ Solsona.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?