Thursday, September 14, 2006
IMATGTES DEL PASSAT
Es interessant veure bona part del discurs de CiU de cara les properes eleccions perquè ara prediquen tot allò que no varen fer durant els vint-i-tres anys de govern. Resulta que descobreixen la Catalunya interior i prometen donar-li una atenció preferent, fins i tot per davant de l’ Area Metropolitana de Barcelona.
Benvinguts,doncs, a la crua realitat dels que hi vivim perquè aquest ha estat el nostre discurs durant molts anys. Sempre hi havia alguna gran obra que feia esperar les inversions en el món rural. Arrencar la construcció de l’ Eix Transversal va costar dotze anys. De fet ja va aparèixer com una a dels grans obres que el país necessitava en el discurs d’ investidura de Jordi Pujol, l’any 1980, però pel que es veu aquesta urgència podia esperar dotze anys i realitzar-se en dotze anys més, com a simple carretera i no com autovia com hauria estat aconsellable.
Altres inversions també varen haver d’esperar molts anys. Des de l’ Eix del Llobregat a la C-152 , i ja no parlem dels trens d’aquest territori ni de les carreteres transversals, dites secundàries. Tampoc la xarxa de camins rurals en va sortir beneficiada d’aquesta estimació pel territori interior per part de CiU.
I és que no hi ha res pitjor per un partit que ha governat que la crua realitat viscuda. El millor bagatge d’un partit és la credibilitat i una altra la honestedat i en ambdós camps CiU té autèntics problemes per fer-se creïble. Un altre problema és d’imatge. Si es vol anar cap una nova etapa cal deixar el passat enrere. I deixar el passat enrere significa jubilar les imatges que l’encarnen. Veure ara a Felip Puig predicar contra el govern actual o llençar invectives contra determinades decisions, és feina inútil perquè té en contra la seva trajectòria de govern.
Tots recordem el funcionament de les àrees sota la seva responsabilitat, per la falta d’eficàcia i per les ombres que a dia d’avui encara emmascaren les seves decisions. Tots recordem que era capaç de vendre qualsevol realització amb quatre papers mullats sobre la taula. Els berguedans especialment tenim encara ben viva a la memòria les promeses de rellançament de l’estació de Coll de Pal, l’enllaç amb La Molina, amb fulletons inclosos i amb anuncis que no s’aguantaven per enlloc des del punt de vista tècnic, econòmic i de serietat institucional entre Generalitat i ajuntaments afectats. El mateix podríem de dir del carrilet de La Pobla de Lillet i de tants altres projectes arreu del país.
Però el mateix Artur Mas no s’escapa del record de la seva gestió al front de la Generalitat. La falta de coordinació entre departaments i la falta d’eficàcia de l’administració autonòmica pot ser confirmada per l’amplia plantilla de funcionaris de la Generalitat que ,de ben segur es convertiran en testimonis d’una manera de fer per part de CiU i la transformació que hi ha hagut sota el govern de Pasqual Maragall.
La dispersió de locals, conselleries, trossejament de competències i responsabilitats feia perdre temps i diners a la administració i als ciutadans. Precisament el contrari del que està fent el govern actual. Tot això compta a l’hora de decidir el vot, perquè molts actuacions ja son visibles pel ciutadà de peu, però sobretot son conegudes pels funcionaris i aquest sector , a part de gran, és influent i podrà donar compte de les maneres de fer d’uns i altres.
I la jove generació de CiU que substitueix als històrics, francament no son cap joia de preparació i eficàcia. Ho hem constatat en el Parlament, i a fora. Tenen encara menys escrúpols per fer servir tota mena d’argúcies i instruments de pressió que els seus antecessors, però no els veig al davant de cap conselleria. I malament que hi arribessin perquè els resultats serien nefastos. Al cap i a la fi, Catalunya és un país petit i pràcticament ens coneixem tots. Es un dels avantatges de no poder vendre gat per llebre. Els fets son els fets i les actituds son conegudes per la gent que crea opinió. I francament les llistes presentades per CiU no representen cap signe de renovació ni innovació. I retornar al passat amb tot el que hem vist i sentit només és apte per nostàlgics recalcitrants. I algunes cares ens recorden un passat més per oblidar que per tornar a veure.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.
Es interessant veure bona part del discurs de CiU de cara les properes eleccions perquè ara prediquen tot allò que no varen fer durant els vint-i-tres anys de govern. Resulta que descobreixen la Catalunya interior i prometen donar-li una atenció preferent, fins i tot per davant de l’ Area Metropolitana de Barcelona.
Benvinguts,doncs, a la crua realitat dels que hi vivim perquè aquest ha estat el nostre discurs durant molts anys. Sempre hi havia alguna gran obra que feia esperar les inversions en el món rural. Arrencar la construcció de l’ Eix Transversal va costar dotze anys. De fet ja va aparèixer com una a dels grans obres que el país necessitava en el discurs d’ investidura de Jordi Pujol, l’any 1980, però pel que es veu aquesta urgència podia esperar dotze anys i realitzar-se en dotze anys més, com a simple carretera i no com autovia com hauria estat aconsellable.
Altres inversions també varen haver d’esperar molts anys. Des de l’ Eix del Llobregat a la C-152 , i ja no parlem dels trens d’aquest territori ni de les carreteres transversals, dites secundàries. Tampoc la xarxa de camins rurals en va sortir beneficiada d’aquesta estimació pel territori interior per part de CiU.
I és que no hi ha res pitjor per un partit que ha governat que la crua realitat viscuda. El millor bagatge d’un partit és la credibilitat i una altra la honestedat i en ambdós camps CiU té autèntics problemes per fer-se creïble. Un altre problema és d’imatge. Si es vol anar cap una nova etapa cal deixar el passat enrere. I deixar el passat enrere significa jubilar les imatges que l’encarnen. Veure ara a Felip Puig predicar contra el govern actual o llençar invectives contra determinades decisions, és feina inútil perquè té en contra la seva trajectòria de govern.
Tots recordem el funcionament de les àrees sota la seva responsabilitat, per la falta d’eficàcia i per les ombres que a dia d’avui encara emmascaren les seves decisions. Tots recordem que era capaç de vendre qualsevol realització amb quatre papers mullats sobre la taula. Els berguedans especialment tenim encara ben viva a la memòria les promeses de rellançament de l’estació de Coll de Pal, l’enllaç amb La Molina, amb fulletons inclosos i amb anuncis que no s’aguantaven per enlloc des del punt de vista tècnic, econòmic i de serietat institucional entre Generalitat i ajuntaments afectats. El mateix podríem de dir del carrilet de La Pobla de Lillet i de tants altres projectes arreu del país.
Però el mateix Artur Mas no s’escapa del record de la seva gestió al front de la Generalitat. La falta de coordinació entre departaments i la falta d’eficàcia de l’administració autonòmica pot ser confirmada per l’amplia plantilla de funcionaris de la Generalitat que ,de ben segur es convertiran en testimonis d’una manera de fer per part de CiU i la transformació que hi ha hagut sota el govern de Pasqual Maragall.
La dispersió de locals, conselleries, trossejament de competències i responsabilitats feia perdre temps i diners a la administració i als ciutadans. Precisament el contrari del que està fent el govern actual. Tot això compta a l’hora de decidir el vot, perquè molts actuacions ja son visibles pel ciutadà de peu, però sobretot son conegudes pels funcionaris i aquest sector , a part de gran, és influent i podrà donar compte de les maneres de fer d’uns i altres.
I la jove generació de CiU que substitueix als històrics, francament no son cap joia de preparació i eficàcia. Ho hem constatat en el Parlament, i a fora. Tenen encara menys escrúpols per fer servir tota mena d’argúcies i instruments de pressió que els seus antecessors, però no els veig al davant de cap conselleria. I malament que hi arribessin perquè els resultats serien nefastos. Al cap i a la fi, Catalunya és un país petit i pràcticament ens coneixem tots. Es un dels avantatges de no poder vendre gat per llebre. Els fets son els fets i les actituds son conegudes per la gent que crea opinió. I francament les llistes presentades per CiU no representen cap signe de renovació ni innovació. I retornar al passat amb tot el que hem vist i sentit només és apte per nostàlgics recalcitrants. I algunes cares ens recorden un passat més per oblidar que per tornar a veure.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.
# posted by joanroma @ 2:22 AM 
