Joan Roma

SALLENT COM EXEMPLE
En totes les enquestes que s’estan realitzant apareix una constant entre els votants socialistes, i és el malestar amb les maneres de fer i actuar de ERC ,durant el període de govern del tripartit a la Generalitat, i les dificultats que tots veuen per una nova col.laboració amb aquest partit, fins el punt que molts prefereixen altres fórmules de govern, abans que repetir l’experiència.
Aquesta constant, sense cap mena de dubte, prové de la creença de fer-los en bona part responsables de la curta vida del govern , progressista i d’esquerres, com també de l’ excessiu soroll que l’ha envoltat.
Però també prové de la complicada vida dels pactes de govern , en molts ajuntaments, sobretot quan és ERC el partit que ostenta la alcaldia.
Tots sabem per pròpia experiència que un pacte de govern entre partits obliga a ser especialment curosos a l’hora de repartir responsabilitats i càrrecs entre els diferents regidors. També que cal cuidar i mimar les relacions entre partits i persones que conformen el pacte. A més partits, més reunions de coordinació i consulta, per evitar dispersions i malentesos a l’hora de prendre decisions.
Arribats gairebé al final del setè mandat dels ajuntaments democràtics, podem fer valoracions força generals de com han anat els pactes durant aquesta etapa. I podem afirmar que els pactes de progrés han estat positius quan l’alcaldia ha recaigut sobre el partit socialista, i controvertits quan l’alcaldia ha estat en mans republicanes.
Alguns poden pensar en una lectura subjectiva o partidista, degut a la meva pertinença al PSC. Res més lluny de la realitat, i sinó que facin unes quantes consultes a propis i estranys i comprovaran la realitat d’aquesta afirmació. I això perquè ?
Crec que la més llarga tradició de govern del PSC l’ha fet especialment sensible al pacte, a l’entesa amb altres , a ser conscient de la responsabilitat històrica a cada poble i ciutat, i posar tots els sentits en actuar coordinadament,sense desmarcar-se dels socis de govern, i encara menys oblidar-los o menystenir-los.
Si agafem Sallent com exemple, veurem el final del pacte com a paradigma del que està passant en molts altres ajuntaments de la Catalunya Central i del país en general. La sortida del govern de la regidora socialista Lluïsa Giménez no és fruit de la vel·leïtat d’aquesta persona, o de tenir més altes aspiracions , sinó conseqüència d’un mal funcionament del que havia de ser un equip de govern i la falta de lideratge del partit majoritari i de qui el presideix.
Molesta, per tant ,que una persona del públic escridassés la regidora socialista pel trencament del pacte i el comparés amb una altra situació, molt anterior, viscuda per la mare, perquè suposa desconèixer la realitat pura i dura de Sallent, de una manera flagrant.
I conec bé el tema, en raó dels càrrecs polítics tinguts en els darrers vint-i-cinc anys. La vida municipal de Sallent ha estat complicada, per múltiples causes. Una d’elles el fraccionament de la representació política i una altra la falta de lideratge en diverses etapes, la qual cosa ha motivat finals poc feliços.
Ara estem en un d’ells. Tot pacte de govern entre diversos partits ha de comportar la conformació d’un programa de govern, amb prioritats clares, amb òrgans actius de decisió i coordinació, sense discrepàncies externes ni presa de decisions unipersonals o unipartidistes. He estat testimoni de la falta d’idees clares de govern per part d’ ERC que per ser el partit majoritari de govern havia de servir de màquina de tren i ser capaç de liderar el conjunt.
És cert que varen heretar un ajuntament poc adequat en molts aspectes, i l’organitzatiu, era un d’ells, l’econòmic n’era un altre i amb problemes tant imperiosos de ser resolts com el Barri de l’ Estació, o les carències en matèria d’aigua o la pròpia estructuració del casc antic, i la dispersió d’equipaments i serveis.
Però, precisament la falta de resposta adient als grans reptes, la desorientació, falta de lideratge i la improvisació constant, juntament amb una especial atenció a la pròpia imatge pública en comptes dels resultats pràctics, feia inviable la continuïtat del pacte.
Tenim altres municipis en situació força semblant. Potser no tant exagerat com es donava a Sallent, però amb grups socialistes que pateixen semblants situacions i que aguanten com poden el final de mandat, per responsabilitat i coherència. Però que ningú acusi el partit socialista de Sallent d’una decisió desestabilitzadora del govern municipal perquè raons per fer-ho n’ha tingut la regidora Giménez a dotzenes. I forma part de la honestedat política fer-ho públic i actuar en conseqüència, per evitar ser-ne còmplice davant els nostre electors. Potser finalment servirà per fer veure en altres indrets que s’ha de governar sota altres paràmetres quan hi ha un pacte per complir.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.