Wednesday, June 15, 2016
CANVI DE TENDÈNCIA- art. Blogesfera socialista
CANVI DE TENDÈNCIA.
Després d’uns dies
de persistent afirmació de que Podemos podria superar el PSOE, ara es veu que
això està molt verd i res indica que pugui acabar passant. Com en tot, hi ha
moments d’eufòria passatgera, seguits d’altres de normalitat absoluta. I no
deixa de ser un bon indicador les crítiques a la banalitat en que Podemos
explica la possibilitat d’organitzar un referèndum d’autodeterminació a
Catalunya. I si es fa a Catalunya, tampoc es tanca a fer-lo en altres llocs,
com si un referèndum fos un simple joc de cartes, sense més complicacions. Un
signe clar de falta de maduresa política i nul sentit d’Estat.
Però és que a banda
del tema territorial, especialment delicat a Catalunya, van sortint
contradiccions evidents en el programa de Podemos, que posen en dubte la serietat
i rigor que ha de tenir un document com aquest. L’experiència i el coneixement
de les coses no s’improvisa i no tot es pot camuflar rere paraules o bones
postures davant la televisió. Podemos actua massa i se li nota a tots els
nivells. Dona la sensació que en qualsevol moment tant pot defensar una
posició, com la contrària, i amb el futur no s’hi juga, prou malament està el
país com perquè alguns vulguin resoldre-ho tot en base a formules màgiques.
El debat dels
quatre principals candidats, també va permetre comprovar la falta de consistència
de Pablo Iglesias davant el compromís amb la seva sucursal a Catalunya. En
aquests moments, En Comú Podem està en una molt mala posició, arran l’afirmació
de que no hi ha cap punt “essencial” com per no poder pactar. Més clar l’aigua.
Iglesias és capaç de pactar amb qui sigui i com sigui con tal tingui
possibilitats d’arribar a la presidència. I si s’ha de carregar el compromís
del referèndum, ho farà.
Per sort, estic convençut
no caldrà aquest incompliment perquè no m’imagino una persona com aquesta
assumint el principal paper de l’Estat. Ni està preparat, ni té al darrere una
força prou potent i homogènia per tirar endavant un projecte de país. Massa
grups i grupets com per poder-los posar d’acord i conformar un programa de
govern. Ho veurem al cap de pocs dies de les eleccions quan alguns grups
territorials vulguin tornar a formar grups parlamentaris i no puguin fer-ho.
Tornarem a veure tensions i batalles, que fàcilment poden acabar en ruptura com
ja va passar amb els de Compromís.
I si això passa a
Podemos, tampoc a C’s els hi van tant bé les coses com s’imaginaven. Les seves
aparicions en televisió no tenen l’impacte de les anteriors eleccions i això
vol dir que hi ha fortes pressions per evitar puguin debilitar les opcions del
PP.
Queda per veure el
paper de Pedro Sánchez al capdavant del PSOE. El que veiem cada dia és un
posicionament clar i una desimboltura del candidat que dona una imatge molt
potent de les seves aspiracions. No s’ha arrugat en cap moment i té bones
respostes a tots els interrogants que li plantegen. La imatge és sòlida i d’aquí
la tendència de totes les enquestes a distanciar-lo de Podemos, per anar cap
amunt. Està fent una bona campanya, i amb el vot tant volàtil pot donar una
gran sorpresa. Falta poc per comprovar-ho.