Sunday, June 26, 2016
PRIMERES IMPRESSIONS - art. Nació Digital Solsona
PRIMERES
IMPRESSIONS
A la vista dels
resultats provisionals amb el 100% escrutat, estem lluny dels resultats
anunciats, predicats i sostinguts reiteradament per un bon grapat d’enquestes
que més que estudiar bé l’electorat semblaven més destinades a satisfer la
voluntat dels qui les pagaven. Segur que també influeixen les ganes de mentir,
falsejar i despistar de nombrosos electors que estant farts de veure com molts
mitjans de comunicació en comptes d’informar es dediquen a tasques de propaganda.
A Catalunya, ja estem acostumats a que els mitjans de comunicació públics
estiguin al servei del govern i no del poble, d’aquí al seva falta de
credibilitat.
Però bé, estem ja a
l’endemà i el panorama no dista gaire del tingut el 20 D. Tornem a tenir un PP
guanyador,i a més, reforçat amb 137 diputats. Un resultat bo, després de tot el
que hem vist i sentit en el “temps mort” que portem des del passat 20 D,
demostrant que tenen uns votants fidels, de pedra picada, que se’ls en fot el
que puguin fer o haver fet , com per no votar-los. I és un vot amagat que mai
el reconeixerà per moltes enquestes que es facin.
Pel fa el PSOE, ha
rebaixat una mica els seus resultats però manté la segona posició amb 85
diputats, i referma el lideratge de Pedro Sánchez, en contra del que deien i
anunciaven veus autoritzades que no coneixen el partit des de dintre. Si un
tema important garanteixen aquests resultats és un afermament de la seva
posició de cara el proper Congrés Federal, i per tant, una estabilitat en el
partit, molt necessària per encarar els propers anys. Em feia por un mal
resultat no tant per la presència en el Congrés com per una inestabilitat en el
partit quan més necessita de pau i tranquil·litat per superar l’etapa que fa
poc hem tancat.
En quan a Unidos
Podemos, li ha passat el que passa en el “conte de la lletera” en que tant havien
confiat i anunciat que al final se’ls hi ha trencat el somni i cauen en la
realitat. I més que patiran perquè ara hi haurà una implosió inevitable. La
gent s’ha malfiat d’una agrupació de col·lectius, partits, confluències, etc,
que s’ajunten de pressa i corrents pensant que poden fer un moviment amb cara i
ulls. Han jugat bé moltes cartes i han actuat amb astúcia, però se’ls hi ha
vist les ganes d’accedir al govern sense passar per la oposició i aprendre l’ofici,
abans d’actuar de govern. No es pot passar del chavisme/populisme, al
comunisme, i finalment a la socialdemocràcia de paraula, en dos anys. No cola.
I no ha colat. I ara començaran les tensions internes i les ganes d’actuar per
lliure a cadascun dels territoris amb confluències, de manera que ni tant sols
podran representar els 71 diputats amb una sola veu i un sol vot.
Ciutadans, han fet
una bona campanya, però el vot útil els ha fet molt de mal. Tanmateix treure 32
diputats no és un mal resultat, i poden treure’n un bon partit si saben actuar
amb astúcia i sentit de la oportunitat.
I bé, arribem a
Catalunya i em faig creus de fins a quin punt els representants dels partits
sobiranistes viuen en un altre món. Son feliços amb uns resultats que haurien
de fer meditar i decidir tirar enrere i anar per altres camins, però son
incapaços de reconèixer la realitat en la que viuen. Entre ERC amb nou diputats
i CDC amb 8, sumen 17 escons dels 47 que estaven en joc. Anunciar i proclamar
que la via independentista està ben viva, i que poden tirar endavant amb uns
resultats com aquests, demostren que no hi ha més cec que el que no vol veure.
Tenen 30 diputats en una altra banda, i si creuen que En Comú Podem els farà
costat és que no han copsat la realitat del moment. No hi ha referèndum possible,
ni abans de les eleccions, ni molt menys ara, en que Unidos Podemos prou feines
tindrà per mantenir la cohesió com per ficar-se en batalles que no té cap
possibilitat de guanyar, oimés quan els hi sortirien altres territoris que
pretendrien referèndums similars, sense cap possibilitat de poder-los atendre.
En resum, amb
aquests resultats a la mà, considero inevitable la formació d’un govern del PP,
amb pacte intern o extern amb C’s, i el PSOE a la oposició. Els altres que
facin el que vulguin, però vaja, tampoc tindran altres opcions. El que a mi m’interessa
en tant que militant socialista és tenir una etapa per endavant plena de
cohesió interna, normalitat democràtica, i demostració de les idees i
plantejaments socialistes en el Congrés dels Diputats. Ara podrem veure i
contrastar els posicionaments del PSOE amb els de Unidos Podemos, com perquè
quedi clar qui és autènticament d’esquerres i qui només ho fa veure.
En quan a
Catalunya, més aviat que tard, alguns veuran que el camí en el que estan no
porta enlloc, i s’hauran de plantejar modificar el rumb, i sinó anar a noves
eleccions en les quals el poble català decideixi rectificar els resultats de l’any
passat. Temps al temps.
# posted by joan roma cunill @ 11:49 PM 
