Saturday, June 11, 2016
ALCALDES ESPERANÇATS- art. Regió 7
ALCALDES ESPERANÇATS.
Estem a punt de tancar una de les etapes més
dures, contradictòries i nefastes pel funcionament dels ajuntaments dels trenta
– set anys de democràcia municipal. Ho dic com Alcalde, però també com
observador de la vida política en els altres nivells de l’administració
pública: consells comarcals, diputacions i governs autonòmics.
En matèria municipal, el PP ha actuat amb una
refinada astúcia, molt pròpia de qui defensa el centralisme en tots els seus
apartats, i a fe que ha aconseguit trasbalsar el funcionament dels ajuntaments,
fins el punt de que tots els alcaldes sospirem per retornar a la posició
anterior a l’arribada del PP al govern. Mai havíem cregut, com en tant poc de
temps, es podien canviar tant les regles de joc del funcionament municipal,
fins el punt de suplicar a tots els partits polítics, el compromís de derogar
l’RSAL, en el primer Ple Ordinari del Congrés dels Diputats.
Perquè ens entenguem tots, els ajuntaments
tenen la seva “Constitució”, anomenada Llei de Bases de Règim Local, de forma
similar a com les Autonomies tenen el seu Estatut, i l’Estat la seva
Constitució. Es norma, en tots els països democràtics, que cada nivell
d’administració defensi i actuï en funció del que li assigna la seva
“constitució” i que les altres la respectin i li donin suport.
Doncs, bé, aquí es va fer una mena de reforma
de la “constitució municipal”, per la porta del darrere, de nit i amb alevosia.
Es volia evitar que els Alcaldes ( quan dic alcaldes, entenguem equips de
govern) fessin el que volguessin, i en base a uns pocs desaprensius , mal
gestors o corruptes, varen trobar l’excusa per estacar curt als ajuntaments. La
solució la van trobar de la mà de l’RSAL ( La Llei 27/2013 – de Racionalització
i Sostenibilitat de l’Administració Local).
Unes boniques paraules que emmascaren un canvi brutal de les regles de
joc existents fins aleshores, i que han suposat una reducció espectacular de
l’autonomia municipal, la imposició d’un règim centralista i l’entrada de noves
formes de relacionar-se els funcionaris amb els càrrecs polítics.
S’ha de reconèixer l’astúcia i la perfídia del
PP en aquests canvis, venuts com reformes per millor garantir “el bon govern
municipal”. Amb l’excusa de que alguns ajuntaments havien estat mal governats,
o podien caure en mans poc responsables, res millor que imposar unes
supervisions i controls que cap organisme central, té. D’aquí, el control
directe del govern central, exigint informació i documentació, impartint què es
pot, o no es pot fer, com hem de gestionar els recursos propis, quin
endeutament ens permet, quan i com podem contractar personal, etc, etc.
Per raons d’espai no puc enumerar les nefastes
conseqüències d’aquest canvi legislatiu, però puc assegurar que son letals,
sinó son modificades de forma urgent. El PP vol ajuntaments convertits en
gestories, i no autèntics governs municipals. Estem, doncs, davant la gran
oportunitat per retornar el poder al poble, representat pels seus ajuntaments.
Els qui ens han elegit no ho varen fer per omplir papers i seguir un guió
marcat a centenars de quilòmetres de casa, sinó per resoldre els problemes
quotidians. Arribats en aquest punt, és cert que tots els partits de l’arc
parlamentari, a la oposició, varen acordar derogar aquesta Llei. Però per
experiència i per la força que sempre ha tingut el partit socialista, a nivell
municipal , em fio sobretot del que segur que faran els socialistes si
assoleixen el govern de l’estat. Per necessitat i per compromís amb el que es
va acordar entre partits, però també per la petició feta per la immensa majoria
d’ajuntaments, si ara una cosa interessa és portar el PP a la oposició i
aconseguir un govern de progrés , presidit per Pedro Sánchez. Amb ell al
capdavant, estic segur del compliment de la promesa, i aconseguir que els
ajuntaments tinguin el paper que la seva “constitució” els atorga, i assolir un
millor sistema de finançament, deute pendent des dels inicis de la democràcia.
# posted by joan roma cunill @ 11:25 PM 
