Thursday, June 23, 2016
EN QUINES MANS ESTEM ¡¡¡¡- art. Nació Digital
EN QUINES MANS ESTEM ¡¡¡
Poques coses ens
poden ja sorprendre en el nostre país, entès tant el català com l’espanyol. Ara
mateix tenim un nou escàndol sobre la taula, més propi d’un mal vodevil, sinó
fos per la implicació de dos importants membres de dues importants
institucions. El Govern de l’Estat, i la Oficina Antifraula Generalitat de
Catalunya. Poca broma.
I veureu que
remarco la implicació de DOS CÀRRECS INSTITUCIONALS, i no de només UN com
alguns mitjans de comunicació catalans s’entesten a amagar. Aquests mitjans
posen i remarquen el nom de Fernández Díaz, però no parlen de Daniel de
Alfonso, quan tant o més greu és la implicació del segon, respecte del primer.
Pels no degudament
informats, resumeixo. Fa dos anys, es troben en el despatx del Ministre de
l’Interior a Madrid, el Ministre i el Cap de la Oficina Antifraula Generalitat , per
tractar assumptes, suposadament propis de les dues institucions que
representen. Dos anys després, un personatge anònim ofereix al mitjà de
comunicació Público, de Madrid, la gravació de la conversa mantinguda en
aquella reunió, i la va filtrant des d’abans d’ahir, just a pocs dies del 26 J
i amb trams de conversa que son autèntiques bombes informatives.
En mig de la
tempesta, apareixen informacions de si la filtració havia estat oferta a
Podemos, el qual hauria fet de transmissor cap a la premsa, i agafem-nos fort,
Daniel de Alfonso, llença el nom del PSC com possible interessat o impulsor de
la filtració atès que l’està investigant ¡¡¡¡
Només per aquests
fets, els DOS HAN D’ANAR AL CARRER. Ja no em refereixo al contingut i
expressions burdes i mal parlades de la conversa, sinó pel sol fet de que tot
un Ministre pugui ser gravat il·legalment en el seu despatx, ja és per fer-lo
fora en cinc segons, però que el Cap de la Oficina Antifrau
Fins aquí el que
tenim a dia d’avui. Apareixen alguns interessats en la filtració com producte
d’una guerra entre Comissaris del Ministeri per veure qui ascendia i qui no, de
manera que tot plegat és un batibull d’impossible comprensió, en un Estat de
dret.
Però torno a
Catalunya per equilibrar la balança del despropòsit. Perquè si greu és el cas
del Ministre, em sembla molt més greu el del Cap de la Oficina Antifrau
Arribats aquí,
permeteu-me digui que per raons dels càrrecs que tinc i he tingut, la creació
d’estructures d’Estat a Catalunya ha estat , primer un error, i després , un
rotund fracàs, amb un cost multimil.lionari. He conegut i vist la inoperància
de la Sindicatura
de Greuges, a l’igual que la
Sindicatura de Comptes i finalment la de la Oficina Antifrau.
Ara, alguns partits
més que d’altres volen aprofitar aquest escàndol per portar l’aigua al seu molí
sense acceptar la part de responsabilitat que tenen en l’elecció del Cap de la Oficina , ni la Llei que l’ampara.
Estem davant un nou
cop a la credibilitat de les institucions, en el qual apareix el pitjor del
pitjor. En primer lloc, la mediocritat dels dos intervinents, la falta de
seguretat en un dels llocs més emblemàtics, el tràfec d’informació, els nyaps
tècnics , la falta de talla institucional, la barreja institucional, la falta
de confidencialitat, ... i un munt més d’estupideses que fan del tot
indispensable, el cessament dels dos representants institucionals, i alhora el
replantejament dels organismes creats a Catalunya, sota principis i i somnis
que han demostrat la seva inoperància i rigor.
# posted by joan roma cunill @ 1:11 AM 
