Sunday, June 19, 2016
20 DE JUNY, DIA DEL REFUGIAT - art. Nació Digital Solsona
20 DE JUNY, DIA
DEL REFUGIAT.
Avui , dilluns dia 20 de juny, és el dia del refugiat, un dia especialment
dur de recordar a la vista de les imatges que cada dia ens arriben de diversos
indrets del món, però molt especialment de la zona més propera a nosaltres, el
nord d’Àfrica i el Mediterrani. Les xifres son espectaculars, en nombre i
condicions, per quan el conjunt de refugiats, procedents de zones en guerres
conformaria un dels Estats més poblats del món , amb desenes de milions de
persones.
Pot semblar que en una tragèdia tant gran, les nostres aportacions i
actuacions puguin semblar un gra de sorra en una platja immensa. Doncs, no. Amb
milions de grans de sorra es resolen milers de tragèdies, i malgrat la crisis
que ens colpeja, sempre podem fer alguna aportació de diferents tipus. Qui no
té diner pot ajudar a alguna de les ONG’s especialitzades en l’ajuda al
refugiat, o recollint signatures, col·laborant a la recollida de diner al
carrer o en les oficines de les entitats, escrivint a mitjans de comunicació, o
assistint a les mobilitzacions per conscienciar la societat.
Precisament ahir va haver-hi una gran manifestació, prova de la
sensibilitat de molta gent, per cridar a resoldre el conflicte sirià, però
també altres que poden semblar mig oblidats perquè no surten habitualment en
els mitjans de comunicació, simplement perquè fa anys que es troben en
conflicte o per estar més lluny de nosaltres.
Des de fa mesos, assisteixo a les reunions del Fons Català de Cooperació,
del qual en forma part l’ajuntament de Borredà des dels inicis. Malgrat la
situació de crisis en els ajuntaments, hem estat capaços d’aconseguir 1,5 milions d’euros, per un any. I sense
esperar que arribin els refugiats previstos per la UE , una part dels diners s’està
ja invertint sobre el terreny, ajudant ONG’s que treballen en els camps de
refugiats o als pobles de trànsit. Han arribat els primers refugiats però en
xifres ridícules, i tot indica que els tràmits i vies de repartiment entre
Estats son clarament millorables, per no dir escandalosament ineficients.
Per això, els ajuntaments d’aquí i d’arreu, s’han ajuntat per reclamar més
sensibilitat i més eficàcia. Es vol i es pot acollir una xifra alta de
refugiats i no es pot esperar indefinidament a tenir no sabem quins papers a
punt. La desgràcia no té espera i la solidaritat ha de tenir una resposta
immediata.
Son moltes les persones que ens demanen el perquè del retard o de la
migradesa de refugiats arribats, i costa d’explicar els motius. D’aquí la
importància de les reunions que fem a nivell de FCC i també de la pressió que
puguin exercir totes les ONG’s i les persones a nivell individual o col·lectiu.
En contra del que hauria de ser habitual, hi ha molta més empenta a la societat
que no pas en el govern. Una mostra clara també de que cal canviar els que ens
governen per tenir-hi persones de molta més sensibilitat i solidaritat.
Dit això, no voldria acabar sense exposar els esforços i bons resultats
obtinguts pel FCC. Hi ha molt per fer, però s’han dut a terme dotzenes
d’accions sobre els territoris ocupats, sobre la mateixa zona en conflicte i
sobre els campaments, a més d’ajudes a la recerca i rescat de persones en fuga
cap a llocs més segurs. I tenim aquí tot un seguit de llocs preparats per
acollir els nous contingents que han d’arribar properament. De feina se n’ha
fet molta, tot i que en queda molt més per dur a terme. Pensem-hi i ajudem en
el que estigui a la nostra mà.