Joan Roma

REFERÈNDUM, ÚNIC ?

Poc a poc anem descobrint que els nous partits, son nous pel nom, però no tant per les accions o propostes que presenten, ni per la manera com les decideixen o es comporten. Hem vist decisions molt poc participatives en Podemos, a l’igual que en Ciutadans, en contra del que prediquen, justificades per la urgència del moment, o per consideracions inventades, per cobrir l’expedient. Estic pensant en canvis de caps de llista, desplaçaments de candidats d’uns llocs a uns altres, o modificacions substancials en propostes electorals, entre d’altres.

En relació a Catalunya, semblaria que només Podemos, a nivell estatal es comprometi en la convocatòria d’un referèndum a Catalunya. No queda clar si seria un referèndum d’autodeterminació, una consulta vinculant, o no, o una fórmula per escoltar els ciutadans amb diverses opcions , a triar. Tenim ja tantes variants i tantes opcions sobre la taula que pocs ciutadans deuen saber clarament què proposen uns i altres, perquè ara mateix , aquí hi ha qui vol canviar la DUI ( declaració unilateral d’independència), per una RUI ( referèndum unilateral d’independència).

Com podem veure, lluny d’aclarir el panorama, molts s’entesten en complicar-lo fins extrems difícils de seguir i comprendre. Però, tornant a la proposta de Podemos, m’agradaria fer-hi algunes consideracions, i obrir alguns interrogants.

En primer lloc, no dubto de la sinceritat de molts militants i simpatitzants de Podemos a Espanya i de En Comú Podem a Catalunya, respecte la necessitat i voluntat de facilitar un referèndum, però no em puc estar de veure-ho com una proposta “electoralista”, en primer lloc, i d’impossible compliment, en segon lloc. Per què ? La campanya ho amaga i la velocitat a la que anem tots plegats, no permet estudiar i reflexionar sobre les vies per dur a terme una proposta com aquesta.

Cal recordar que Podemos, no és un partit tradicional ni històric ni conformat com la majoria. Aquesta realitat que ells entenen com el seu principal atractiu, conté problemàtiques de funcionament irresolubles que portaran a la seva implosió, a curt termini, una vegada passades les eleccions i sotmesos a prendre decisions molt complicades i complexes. I la del referèndum és una d’enormes dificultats i contradiccions.

Si Podemos arribés al govern amb prou força com per fer realitat un referèndum a Catalunya, trobant una via no explorada o recargolant la legalitat, quin posicionament tindria el conjunt del partit, a nivell espanyol ? Però tot seguit, si aquest referèndum es plantegés per Catalunya, no seria immediatament reclamat per Euskadi, per Galícia, pel País Valencià, per les Illes ? o fins i tot com a formula per poder separar-se Lleó de Castella, amb la qual no s’hi ha trobat mai bé ??? I perquè no per Andalusia, o Cantàbria ?

Recordem la composició de Podemos, format per diferents grups i partits polítics, ajuntats per conveniències del guió, per tal d’obtenir els millors resultats possibles, sumant tot el que es pugui sumar...però, el problema és quan s’ha de governar i prendre decisions contradictòries entre el que defensa un grup a casa seva, i el que ha de defensar a casa d’un altre. No seria considerat un privilegi, una excepció massa excepcional que Catalunya podés decidir el que volgués en un referèndum, i no permetre-ho en algun altre territori espanyol ? No es trobaria amb peticions arreu de l’estat com per haver d’encarar una escalada de referèndums cada any, omplint l’agenda política durant els propers deu o dotze anys, amb tot el que comportaria d’inestabilitat i crispació ?

Ho sento, però no crec en cap altra via per trobar un nou encaix de Catalunya que la reforma constitucional, proposada pel PSC i avalada pel PSOE. Amb referèndum, sí, però per revalidar o no, la reforma. Altres invents, no els veig viables ni possibles.