Friday, June 24, 2016

 

TEMPS MORT - art. Regió 7



TEMPS MORT
Portem mig any de “temps mort” a nivell d’Espanya, i després d’una política ,“al ralentí”, de quatre anys a Catalunya, el president Puigdemont ha demanat una pausa fins el setembre, per veure si passa la tempesta provocada per la decisió de la CUP de no avalar el pressupost 2016.
En mig d’una crisi com mai havíem patit, en els darrers cinquanta anys, si una cosa s’havia d’evitar eren “els temps morts”. La incapacitat ha estat manifesta i no podem dir que aquí puguem donar lliçons al d’allà. Aquí es va aconseguir formar govern “in extremis”, però vist com han anat les coses ja no tinc clar si hagués estat millor anar a noves eleccions o fer la viu – viu com estem fent ara, en una mena de compàs d’espera en que tot queda paralitzat i justificat per la falta de pressupost.
Es més, fins i tot partides prorrogades, es donen per perdudes o per retallades amb criteris molt poc explicables i entenedors. Es vol posar èmfasis en la greu decisió de la CUP i tot el que es pot ampliar, s’amplia, per tal de mostrar la catàstrofe de funcionar amb  pressupost prorrogat, fins el punt d’amagar les viabilitats existents, de modificació de partides, per resoldre alguns dels problemes existents. Tot, per exagerar la gravetat de la decisió presa.
I la CUP ha entrat en crisi, i ja podem dir que a tots els partits els hi ha passat una feixuga factura l’anomena’t “procés”. Només li falta passar-lo a ERC, i que ningú dubti que també li passarà dintre d’un any quan quedi palès que no hi ha més recorregut al camí emprès. Ja en parlarem en aquell moment.
Personalment he de dir que lamento profundament la crisi de la CUP, com la de la resta de partits que l’han sofert o la tenen al damunt. No m’he alegrat mai de les penes dels altres, oimés quan els trencaments compliquen la presa de decisions de la força política, objecte de conflicte intern. Estic molt lluny dels plantejaments de la CUP però d’aquí a trobar-hi gust a la crisi hi va un camí que mai franquejaré, tot i que molts hi ha contribuït .
No és gens fàcil assumir la responsabilitat de decisions molt complicades i enrevessades amb altres forces polítiques d’interessos molt contraposats. La mateixa formació i conformació de Junts x Sí, fa que alguns tibin per una banda i altres per altra, sense tenir clar qui té interès en resoldre les qüestions de govern i qui només pensa en els interessos concrets del seu partit. Conec alguns dels protagonistes del govern i del grup parlamentari, i puc assegurar que la cohesió interna és més que discutible i eficient, com es pot veure tot sovint, no solament amb diferent vot en alguns temes, sinó també amb propostes contraposades en temes essencials.

Aquesta suma de forces diferents, és el que em porta a constatar les similituds existents en Podemos, a nivell d’Espanya o En Comú Podem aquí a Catalunya, tenint clar que poden coexistir internament mentrestant no hagin de governar, però formar govern vol dir tenir un programa comú i sintonia clara. La realitat catalana ens ha de fer veure millor que mai, com d’important és tenir un partit socialista cohesionat i amb idees clares per governar aquí i allà, mitjançant acords i propostes realitzables. Tenim el poder de fer-ho realitat, i ja no podem demanar més “temps morts”, s’ha de governar per resoldre els grans temes pendents.  





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?