Friday, June 24, 2016
TEMPS MORT - art. Regió 7
TEMPS MORT
Portem mig any de “temps mort” a nivell d’Espanya, i després
d’una política ,“al ralentí”, de quatre anys a Catalunya, el president
Puigdemont ha demanat una pausa fins el setembre, per veure si passa la
tempesta provocada per la decisió de la
CUP de no avalar el pressupost 2016.
En mig d’una crisi com mai havíem patit, en els darrers
cinquanta anys, si una cosa s’havia d’evitar eren “els temps morts”. La
incapacitat ha estat manifesta i no podem dir que aquí puguem donar lliçons al
d’allà. Aquí es va aconseguir formar govern “in extremis”, però vist com han
anat les coses ja no tinc clar si hagués estat millor anar a noves eleccions o
fer la viu – viu com estem fent ara, en una mena de compàs d’espera en que tot
queda paralitzat i justificat per la falta de pressupost.
Es més, fins i tot partides prorrogades, es donen per
perdudes o per retallades amb criteris molt poc explicables i entenedors. Es
vol posar èmfasis en la greu decisió de la CUP i tot el que es pot ampliar, s’amplia, per
tal de mostrar la catàstrofe de funcionar amb
pressupost prorrogat, fins el punt d’amagar les viabilitats existents,
de modificació de partides, per resoldre alguns dels problemes existents. Tot,
per exagerar la gravetat de la decisió presa.
I la CUP
ha entrat en crisi, i ja podem dir que a tots els partits els hi ha passat una
feixuga factura l’anomena’t “procés”. Només li falta passar-lo a ERC, i que
ningú dubti que també li passarà dintre d’un any quan quedi palès que no hi ha
més recorregut al camí emprès. Ja en parlarem en aquell moment.
Personalment he de dir que lamento profundament la crisi de la CUP , com la de la resta de
partits que l’han sofert o la tenen al damunt. No m’he alegrat mai de les penes
dels altres, oimés quan els trencaments compliquen la presa de decisions de la
força política, objecte de conflicte intern. Estic molt lluny dels
plantejaments de la CUP
però d’aquí a trobar-hi gust a la crisi hi va un camí que mai franquejaré, tot
i que molts hi ha contribuït .
No és gens fàcil assumir la responsabilitat de decisions
molt complicades i enrevessades amb altres forces polítiques d’interessos molt
contraposats. La mateixa formació i conformació de Junts x Sí, fa que alguns
tibin per una banda i altres per altra, sense tenir clar qui té interès en
resoldre les qüestions de govern i qui només pensa en els interessos concrets
del seu partit. Conec alguns dels protagonistes del govern i del grup
parlamentari, i puc assegurar que la cohesió interna és més que discutible i
eficient, com es pot veure tot sovint, no solament amb diferent vot en alguns
temes, sinó també amb propostes contraposades en temes essencials.
Aquesta suma de forces diferents, és el que em porta a
constatar les similituds existents en Podemos, a nivell d’Espanya o En Comú
Podem aquí a Catalunya, tenint clar que poden coexistir internament mentrestant
no hagin de governar, però formar govern vol dir tenir un programa comú i
sintonia clara. La realitat catalana ens ha de fer veure millor que mai, com
d’important és tenir un partit socialista cohesionat i amb idees clares per
governar aquí i allà, mitjançant acords i propostes realitzables. Tenim el
poder de fer-ho realitat, i ja no podem demanar més “temps morts”, s’ha de
governar per resoldre els grans temes pendents.