Tuesday, June 28, 2016
LA PREPOTÈNCIA PASSA FACTURA - art. Blogesfera socialista
LA PREPOTÈNCIA
PASSA FACTURA.
No m’agrada gens la
perspectiva de veure assentats davant d’un Tribunal a Artur Mas, Joana Ortega,
Irene Rigau i Francesc Homs, en tant que ex president i ex consellers/es de la
Generalitat, en el moment de la consulta del 9 N. I menys després de tot el que
sabem de converses inadmissibles, entre tot un Ministre de l’Interior i el Cap
de la Oficina Antifrau de Catalunya, antic Magistrat, per a més gravetat.
Però, no pot ser
que davant una resolució del Tribunal Constitucional, tots els afectats,
membres al més alt nivell de les responsabilitats d’un govern, volguessin “trampejar”
la resolució mitjançant tàctiques infantils, increïbles per tant alta
representació institucional. No comprenc l’entestament de voler aparèixer com
persones alienes a la organització, i al mateix temps deixar tantes empremtes,
tantes evidències i tantes proves del contrari. Només per aquesta ruqueria
mereixerien un càstig, però no judicial, sinó polític per part dels propis
ciutadans catalans. De fet, un cert càstig podem ja considerar que han estat
els resultats electorals , a nivell de Parlament i a nivell de Congrés i Senat,
per part de Convergència.
Tornant al tema.
Que ningú s’enganyi però enfrontar-se a les forces de l’Estat, pot semblar
fàcil i fins i tot atrevit, però és una imprudència i una temeritat, sempre. I
si allà governa el PP molt més encara, com hem vist i podem veure, ara mateix. I
si entre mig s’hi barreja voler sortejar l’autoritat del Tribunal
Constitucional, molt pitjor.
Tant fàcil com era
no entrar en aquest embat, i cedir tot el protagonisme, tota la
infraestructura, tota l’acció a l’ANC. Perquè no es va fer ? Doncs, simplement
perquè Convergència volia treure’n tot el profit polític i mediàtic, pensant en
una recompensa futura, en les properes eleccions. Mala cosa, quan darrere una
acció s’hi amaga un interès. Les coses fallen i porten a greus conseqüències.
No sé què passarà ni com anirà un possible judici, però d’entrada és un molt mal
rotllo per totes les parts, i per Catalunya, en general.
Recordo els dies
precedents a la consulta, amb multitud d’escrits, correus, informacions
verbals, trucades telefòniques...per organitzar una consulta, amb aparença de
referèndum, portada per voluntaris si bé impulsats pel govern, però sense
dir-ho ni explicitar-ho, no fos cas que hi hagués una prohibició contundent el
mateix dia de les votacions...amb nervis a flor de pell i retrets per decisions
que alguns no compartien, altres criticaven i altres aplaudien. Recordo bé
alguns retrets perquè en el meu cas, en comptes de cedir el local electoral
habitual, les Escoles, vaig cedir el local del Teatre. Era una qüestió de
simple prudència i acatament a la resolució del TC. I per això no entenc la imprudència del govern
Mas, en comprar 9.000 ordinadors portàtils, instal·lar una gran oficina
internacional per seguir els resultats, aparèixer en els mitjans de
comunicació, contractar una empresa pel programa informàtic, etc.etc.
Tot ho podia haver
fet l’ANC, amb ajuda externa de tots els qui estàvem d’acord en una consulta,
però sense trencar amb la legalitat vigent. Ara, tenim una acció judicial en
marxa, amb un resultat incert. Confio en una reprimenda, però no en una
sentència condemnatòria del tipus que sigui. El país i la ciutadania desconfien
ja de tot i de tots com per veure més despropòsits, afegits als que tenim sobre
la taula. De tot plegat el que n’hem d’extreure és que les coses s’han de fer
seguint el principi de la legalitat i voler-la retorçar o reinterpretar al gust
de cadascú, mai dona bons resultats.
# posted by joan roma cunill @ 11:21 PM 
