Friday, July 27, 2012
PLE DEL PACTE FISCAL - PARLAMENT DE CATALUNYA
PROTAGONISME MAL ENTÈS O IDEES POC CLARES.
Els qui comencem a tenir una certa edat n’hem vist de tots colors, en els diferents càrrecs que hem ostentat. I en el meu cas, he tingut molt clar que en política, tant important és saber-hi entrar, com saber-ne sortir. I per descomptat, saber-hi estar.
Puc dir, per experiència ,que son molts els qui trenquen aquest principi elemental i essencial per esdevenir una referència política o model de coherència. Es una llàstima, per ells, i pel col·lectiu on estan ubicats, però sobretot per ells mateixos.
Quantes trajectòries polítiques s’han malmès per un mal final ? Quantes persones han espatllat moments “històrics” per protagonismes mal entesos ? Quantes persones han actuat més per interès propi que per interès col·lectiu? Quantes persones han volgut convertir-se en traductors dels grans textos, inventant interpretacions al seu gust?
En el partit socialista tots ens coneixem, sobretot els qui hi som des del principi, i hem vist actuacions ben poc coherents, i trajectòries ben discutibles. Alguns pretenen invocar el seu passat, per justificar el present o assegurar-se un lloc en el futur, i altres volen emprendre un nou vol, quan veuen que se’ls acaba la trajectòria.
Aquesta reflexió em ve a tomb de constatar com el Diputat Ernest Maragall va ser capaç de trencar el vot del Grup Socialista en el Parlament de Catalunya, en un dels moments més importants i destacats d’aquesta legislatura. En un tema especialment difícil i delicat, però que per aquest motiu podia ser el moment precís per “tenir un moment de glòria”.
Lamentable, perquè en un moment en que tots els ciutadans exigeixen claredat, transparència, coherència, a tots els representants polítics, es veu com en una votació important, algú se surt del guió, amb unes explicacions que no tenen cap coherència amb el que des de sempre hem defensat els socialistes.
Una clara falta de respecte envers els companys i companyes del Grup Parlamentari, un estirabot que no pot convèncer ningú, perquè si en un tema essencial discrepes del teu partit , el lògic és marxar-ne. I si ets parlamentari i has de votar quelcom que va contra els teus ideals, el més fàcil és plegar, i no voler fer creure que son els altres que estan equivocats i tu estàs en possessió de la veritat.
La coherència és bàsica en política, com també ho son altres elements essencials de l’activitat pública, sigui la honestedat personal i intel·lectual , o l’acceptació de les regles de joc del grup parlamentari, i del partit.
He estat 16 anys Diputat al Parlament, i porto 21 anys d’alcalde i abans, 12 de regidor. Mai se m’ha ocorregut sortir de l’acord majoritari de l’equip de govern o del grup parlamentari, o de les executives que he presidit a nivell comarcal o de federació. Però, és que això no és cap mèrit, al contrari, això és el que pertoca, el que és habitual i lògic.
I amb la mateixa rotunditat dic que si en algun moment, hagués cregut inconvenient , il·lògic o contrari als meus principis, alguna de les propostes portades a votació, hagués plegat, abans que trencar un acord de grup.
Tornant al principi, moltes persones no saben sortir en el moment oportú del càrrec que ostenten. I com que ho he vist múltiples vegades, en altres casos, en el meu, sempre he deixat pas quan ho he cregut adequat. I puc assegurar que en molts casos hagués pogut retardar el relleu. Hagués estat un error. N’estic segur, com ara també estic segur que som molts els qui creiem que alguns no mereixen el càrrec que ostenten.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de la Fed.XI del PSC.
# posted by joanroma @ 4:32 AM 
