Tuesday, July 31, 2012
TRENCAMENT DE VOT I ALTRES CONSIDERACIONS
DEMOCRÀCIA, PARTITS, EVOLUCIÓ I SISTEMA ELECTORAL.
He llegit amb interès tot un seguit d’articles en els mitjans de comunicació, a l’igual que l’escrit en aquestes mateixes pàgines de la Diputada , Pia Bosch. I fent-li cas he llegit l’article de Lluís Foix, sobre el trencament de disciplina de vot d’Ernest Maragall.
Discrepo de l’opinió de Pia Bosch, respecte la importància de les reflexions de Lluís Foix, per quan se’n va cap uns sistemes electorals , radicalment diferents dels nostres. Això és fer trampa. Es a dir, si volem parlar de funcionament de diputats, partits, democràcia interna i externa, quedem-nos a Catalunya i Espanya, no marxem per unes coses cap a Regne Unit, i per altres cap EUA, i si convé ens quedem aquí.
Els diputats, ara i aquí som proposats pel partit, votats pels òrgans corresponents i elegits en llistes tancades pels nostres electors. No tenim llistes obertes, ni som representants d’un districte determinat. El dia que canviem de sistema electoral, parlarem d’altres coses. Ara no podem anar-nos-en a EUA, quan un diputat trenca un acord adoptat pel màxim òrgan del partit , per justificar-ho, i retornem quan ens sembla, per continuar gaudint del càrrec.
A diferència del que defensa Pia Bosch, considero que el desmarcatge d’Ernest Maragall és doblament greu per quan ho va fer conscientment de convertir-se en el centre d’atenció en una votació de gran rellevància, i ho és per trencar un acord unànime de l’Executiva Nacional i del Consell Nacional. I més greu, encara, avui m’he assabentat de la seva absència en aquestes dues sessions, la qual cosa suposa, covardia política i intel·lectual.
Que els partits han d’evolucionar és més que evident. I que el PSC ha de ser capdavanter, també. Però no ens ho digueu als qui portem més de 30 anys en el partit, perquè us direm que no solament hi estem d’acord, és que hem vist i protagonitzat canvis substancials en aquestes tres dècades. I sinó qui recorda el vot per delegació, el vot a mà alçada, la recollida de signatures per poder parlar, o per poder votar, el somni de les primàries....
Però evolucionar, no vol dir, campi qui pugui. Si a Catalunya i Espanya tenim un sistema de partits vigent, amb uns sistemes electorals determinats, no es pot jugar amb altres regles de joc.
Des de sempre dins del PSC hem acollit les diferències, les hem respectat, tant d’origen com d’idees, i sensibilitats, però amb coherència i respecte per les majories. Hem estat i som un partit format per militants i militantes disciplinats, amb uns estatuts i uns reglaments per ser seguits i complerts. I vull recordar que el Grup Parlamentari està subjecte a un reglament determinat, on marca els drets i deures dels parlamentaris. Qui no hi estigui d’acord pot decidir marxar però no incomplir-lo.
Ara mateix, l’Ernest Maragall està donant una pèssima imatge d’un polític. Precisament la imatge que tanta gent critica. La d’una persona amb càrrec i sou, que s’aferra al seu escó i no vol marxar. El mal ja està fet, per ell i en part, pel partit. Ja mai més res serà igual per ell i la seva relació amb el partit i amb el Grup Parlamentari. S’ha trencat la confiança, la companyonia, la fraternitat que uneix els homes i dones que conformen el Grup. I per tant, s’ha trencat el fil entre ell , el grup parlamentari i el partit.
Ha llençat per la finestra un historial, discutible, per la manera d’actuar en els càrrecs que ha ostentat, però fins ara, respectuós amb el funcionament i regles del partit. I que ningú ens vulgui acusar d’oficialistes, o cap quadrats, immobilistes o altres històries. He estat 16 anys diputat, i ganes de votar altres coses n’he tingut a dotzenes. I sóc alcalde i qui s’atreviria a governar un ajuntament si cada regidor decidís fer el que li donés la gana a cada punt de l’ordre del dia ?
Segur que tots lamentem la situació creada. Davant un fet com aquest, l’ideal hagués estat, plegar abans de trencar el vot. Continuar i fer-se fort en la correcció de l’actuació és negar l’evidència i convertir-se en un nou cas de predicar una cosa i fer la contrària. La ètica en surt malmesa, i la mala imatge dels polítics reforçada. No és qüestió de reflexió, és qüestió de veure la realitat, i ser conseqüents. I evolució no vol dir, fer el que es vulgui, i quan convingui, sinó ser coherents i fidels als ideals que defensem, col·lectivament.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed.XI del PSC
# posted by joanroma @ 4:03 AM 
