Friday, July 13, 2012
SENTIT DEL RIDÍCUL
EL SENTIT DEL RIDÍCUL
Sempre se’ns havia dit que els catalans teníem una exagerada por a fer el ridícul, i aquest sentiment algunes vegades ens havia produït alguna mala passada. El mateix President Terradellas, era molt contundent a l’hora de defensar la serietat, la rigorositat i el protocol en tota acció política. Eren mostres d’autoritat i “saber estar” en el món de la política i la societat.
Doncs, bé, entre massa i massa poc. D’un temps ençà, sembla que la por a fer el ridícul s’ha esvaït de l’espais governamental, a Catalunya i a Espanya. Em centraré sobretot a Catalunya, per raó d’espai, tot i que hi hauria un llarg historial a nivell central, però bé, tornant al nostre país, algú li hauria de dir al President Mas que el seu càrrec li hauria d’evitar fer el ridícul més espantós, especialment , fora de casa.
Aquí estem ja acostumats a les mostres de prepotència, ratllant la xul.leria en molts casos, amb respostes poca- soltes a preguntes o intervencions en el Parlament. Bé, ja portem molts anys a sobra, i som forts per suportar determinades actuacions. Però, sortir fora i mantenir aquestes posicions, és posar el país en una mala conjuntura.
Ja sabem que ara tant el President com els seus Conselleres tenen poca feina, i han de visitar el territori ni que sigui per anar a inaugurar exposicions de treballs de la gent gran, parcs infantils o baixades d’andròmines, però a qui se li ha ocorregut anar a Portugal a explicar el pacte fiscal i plorar per com ens tracta Madrid .
Algú li hauria de dir al President que imatges com aquestes deixen en molt mal lloc Catalunya i els catalans. I pel que sembla, aquest viatge forma part d’un periple per altres països europeus que hauran de rebre un President d’una regió europea, difícil de situar per part d’alguns mandataris. Perquè aquesta és una altra qüestió. Podem ser molt nacionalistes i creure’ns el melic del món, però portada aquesta visió a d’altres indrets, veuríem quanta ignorància o desconeixement hi ha pel món mundial.
Molts representants de CiU i d’algun altre partit, poden pensar que Catalunya es coneguda arreu del món i no cal presentacions especials perquè coneguin el nostre passat, i el nostre present en detall. Quedarien esparverats de veure fins a quin punt la gent de fora poden col·locar Barcelona, però no Catalunya. I això , ens passa a nosaltres mateixos parlants de regions europees. Qui sabria col·locar la regió de Schlegwig- Holstein, o el departament de l’Aude, o el Jura ?
Què pensaríem nosaltres que ara ens vingués un president d’alguna d’aquestes regions o multitud d’altres a explicar-nos les seves penes amb el finançament o amb les relacions amb els seus governs centrals? Que ens digués que el “papa estat” no el compren i li posa deures excessius, i el maltracta, i per això ha preparat uns papers per modificar aquesta situació...tot i no tenir competències ni força suficient per canviar-los unilateralment.
Li donaríem un copet a l’esquena i li diríem que es fes gran i savi, i anés per altres camins per obtenir el que busca. I fes primer els deures i s’omplís de raons per canviar la situació , mitjançant el diàleg i la força dels vots, en un i altre territori.
Bé, doncs, el sentit del ridícul és important en política. Donar una imatge prepotent, és dolent, però donar una imatge de ridícul encara és molt pitjor. Ara i aquí, el tour europeu del President Mas, comporta un ridícul difícil d’entendre, fins i tot per nosaltres que ja estem curats de sustos des de fa anys. Algú li hauria de dir, i potser algun ex-professor com el Quim Nadal, aprofitant alguna de les seves intervencions en el parlament, alliçonés un alumne desorientat com el nostre president, perquè en aquests temes i molts d’altres es quedi a casa.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed.XI del PSC
# posted by joanroma @ 12:57 AM 
