Tuesday, July 24, 2012
INVERTIR EN SOLIDARITAT- art. Regió 7
INVERTIR EN SOLIDARITAT
Tal com estan les coses, toca abandonar l’individualisme i invertir en solidaritat. Tenim massa gent a prop nostra que ho passa molt malament com per mirar cap una altra banda.
El retorn a l’economia familiar, a l’ajuda mútua , a l’intercanvi de productes o ajut, es va fent indispensable per sobreviure a una etapa molt més dura i llarga del que mai hauríem pronosticat. I com que ningú s’atreveix a posar-hi termini, el millor és preparar-se per un període llarg.
En aquest marc, tant complexa, hi ha un bon nombre d’entitats que estan fent una feina immensa, amb resultats extraordinàriament positius. Si fins ara no ho havíem fet, toca fer-ho ara, d’immediat. La necessitat no espera i la urgència, encara menys. Puc assegurar que els ajuts , vehiculats per les organitzacions més rellevants, tenen el destí pretès.
Amb tot, hem de reclamar, enmig de tantes retallades, alguns canvis immediats en elements bàsics de la subsistència. Per exemple, una moratòria de dos o tres anys per a tots els afectats per desnonaments de vivenda. No pot ser que les persones es puguin quedar al carrer, per no poder pagar hipoteques, quan aquestes vivendes no trobaran ni comprador ni llogater. O quan hi ha al costat mateix centenars de pisos buits.
Segurament que la majoria estarem d’acord en la dació per quedar lliure de l’hipoteca, però la tramitació va lenta, i no hi ha autèntica voluntat per oficialitzar aquesta figura. I cada dia son centenars els afectats a tot el país. Una moratòria immediata, permetria donar temps als afectats i evitar els drames diaris.
I si les entitats son vitals en aquests moments, també ho son els ajuntaments que actuen , treballant colze a colze amb elles. Suspendre els plans d’ocupació, és una pèssima mesura perquè permetia feina i diner, als casos més urgents. El mateix passa amb els ajuts socials d’urgència. Els treballadors socials son els qui millor coneixen les necessitats, i disposar de fons suficients, pal·lia bona part dels problemes més colpidors.
Ara no és hora de grans discursos ni planificacions a llarg termini, perquè les necessitats estan aquí i son urgents. Calen decisions immediates, dels poders públics , primer i dels particulars, després.
Els poders públics no estan responent com tots voldríem. Es decebedor el grau d’improvisació i impotència que estan demostrant, sense oferir confiança als ciutadans. Però, precisament, per aquest motiu, qui tingui feina, un mínim d’estalvis i un mínim de benestar, ha de ser conscient que toca invertir en solidaritat. No per força, sinó com a resposta a les necessitats de molta gent que ha esgotat les vies d’ajuda pública i ha de recórrer a les entitats socials.
I la millor ajuda és la permanent, la de fer-se soci, de manera que l’entitat beneficiada pugui comptar cada mes, amb un import determinat, pugui planificar, pugui preveure les ajudes que podrà destinar a cada apartat de la seva acció solidària. Invertir en solidaritat, és garantir que molts no quedaran pel camí podran reemprendre una nova etapa, tant bon punt, les circumstàncies adverses canviïn. Si tots els que podem, ho fem, demostrarem un canvi important en les nostres vides i en el nostre entorn.
Joan Roma i Cunill, President del Consell Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 1:00 AM 
