Tuesday, July 10, 2012

 

COM HEM ARRIBAT AQUÍ ? - art. Regió 7



COM HEM ARRIBAT AQUÍ ?
Molta gent es pregunta com és possible que la Generalitat estigui tant arruïnada com per patir cada mes per si pot pagar les nòmines o no. El capítol 1 del pressupost de totes les administracions públiques és prioritari i passa per davant de qualsevol altre. Es a dir, un pressupost ha de garantir el pagament dels seus treballadors. Evident. Doncs, bé, hem arribat al punt de posar en perill aquesta prioritat.
I molts mesos, vuit o deu dies abans de la data de pagament, els diners no hi son. Toca demanar, una vegada més, una bestreta urgent al govern central per poder-hi fer front. Per raó del càrrec d’alcalde i ex-diputat, conec molts funcionaris de la Generalitat i m’expliquen anècdotes i detalls de les penúries econòmiques que posen els pèls de punta.
Es lògica aquesta situació ? De qui és la culpa? Ve tot plegat d’un mal finançament o de les males arts del govern central? Com gairebé tot en la vida, hi ha una mica de tot, però bona part de la culpa ha estat d’una llarga i penosa mala gestió dels governs de la Generalitat. Això, sí, precedida d’una mala negociació dels diferents sistemes de finançament per les Comunitats Autònomes que no les ha fet partícips dels ingressos ni de les responsabilitats fiscals.
El dia que s’estudiï detingudament el llarg període de governs Pujol, es comprovarà el grau “d’alegria” en la despesa que els va presidir. I d’aquells vents, venen aquestes tempestes. El període de governs “tripartits”va ser una pausa en la disbauxa financera, procurant gestionar molt millor, posant més clares les prioritats i redactant un nou Estatut d’Autonomia, en que l’apartat de finances va ser prioritari, millorant clarament el sistema, si bé, no prou com per redreçar la situació heretada.
I que ningú vingui ara a dir, que els set anys de governs d’esquerres son els que varen portar la ruïna a les finances, perquè la realitat és tossuda i no es pot canviar amb uns quants eslògans , repetits fins la sacietat. Les finances ja venien tocades per molts anys de “peix al cove” i estirar molt més el braç que la màniga.
Durant els vint-i-tres anys de governs Pujol, la Generalitat es va comportar com un nou ric, fent passar per davant qualsevol prioritat política abans que econòmica. I això, arreu del país i en tots els sectors i àmbits de les seves actuacions.
Recordo bé les concessions de subvencions a tort i a dret, tant a estaments públics com privats. Generositat sense fre. Sobretot als “nostres” i aixì podem constatar obres faraòniques en molts municipis, concessions d’ajuts a empreses en fallida, o increment exagerat de serveis d’imatge i protocol, etc, etc.
Es va voler crear un estat, on existia una administració autonòmica. Tot era “nacional” i per tant monumental, per anar cap una nació – estat que era el somni desitjat, però no realitzable. Viure de somnis és perillós i porta a la melancolia i al desastre, si bé, de moment pot donar rèdits electorals. I el govern Mas, ha volgut continuar aquesta dinàmica, si bé, sense els diners , o més ben dit, els crèdits que cobrien aquelles actuacions. Abans i ara, es compren amb diner públic, molts dels titulars dels mitjans de comunicació. El govern creu que traspassant les culpes a Madrid en té prou. Es cert que moltes vegades el govern central ha actuat amb males arts, però a cadascú les seves responsabilitats.
Ara i aquí, el somnis de grandesa de vint-i-cinc anys de governs de CiU, han estat els grans culpables de la indigència financera que patim. Amb una gestió acurada, austera i una fortalesa contundent davant el govern central, la situació seria radicalment diferent.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed.XI del PSC.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?