Joan Roma

HERÈNCIES REBUDES I TRANSPARÈNCIA
Des d’aquestes mateixes pàgines, alguns representants de CiU volen fer creure que l’actual situació de la Generalitat és fruit de la gestió dels dos mandats del govern tripartit. Obliden o no volen recordar els 23 anys de governs Pujol, i del pecat original de l’inici dels seus mandats.
Pels qui portem més de trenta anys en l’exercici de la política en diversos àmbits, i hem conegut i patit la gestió dels governs de CiU en les diferents administracions, podem , no solament matisar sinó contradir clarament les afirmacions d’aquests representants de CiU que veuen la palla en el ull aliè i no son capaços de veure les bigues en els seus ulls.
L’any 80 amb l’inici de l’administració de la Generalitat recuperada, tot estava per fer i tot era possible. Era un moment excepcional per crear una administració, nova, moderna, innovadora, que fos el mirall d’Espanya i de tot Europa. Durant uns mesos va semblar que seria així. Es buscarien els millors tècnics i polítics , independentment de la seva procedència, per portar el govern català cap un futur de progrés.
Aquesta etapa va durar molt poc. Menys d’un parell d’anys, a partir d’aquí, el clientelisme i el sectarisme de CiU es va fer patent per tot arreu i ja no entraven els millors sinó “els nostres”. Es a dir, els del partit , entorn i familiars. I el pitjor de tot, es va copiar l’estructura de Madrid. Una estructura centralista i altament burocratitzada. Res de departaments descentralitzats ni gestió àgil i moderna.
Tots havíem d’anar a Barcelona per qualsevol tonteria. I el nou govern va actuar com un nou ric. Va passar en pocs anys de gestionar uns pocs centenars de milions de pessetes a milers de milions de pessetes, primer, i d’euros, després. D’uns pocs centenars de funcionaris, traspassats del govern central, a uns quants milers, i pocs anys després, desenes de milers.
El gran repte, hauria estat, fer front al futur amb una estructura nova i moderna. Un procés fàcil perquè tot era nou, i tot es podia innovar. No va ser així. El model era Madrid. I encara ara, en bona part, seguim aquest model, molt difícil de canviar en els pocs anys de govern de tripartit.
I es varen llençar diners, en campanyes de propaganda. O fent obres amb poca visió de futur. Un eix transversal que ara s’ha de desdoblar, batalles amb els ajuntaments més grans perquè estaven en mans socialistes, poca visió a nivell d’infraestructures bàsiques, grans despeses en protocol i imatge, i poca eficàcia administrativa i de gestió.
D’aquelles pluges venen aquests fangs. Els fonaments del país no eren prou sòlids per portar unes alegres despeses durant massa anys. El país és va anar endeutant, no es varen enfortir elements essencials de l’economia i l’empresa. I no busquem sempre l’excusa de Madrid. Molts errors varen ser nostres i molts ho son encara ara.
Es massa fàcil carregar les culpes als altres. Ara mateix, el grau d’improvisació i falta de lideratge és clamorós. Ho veiem cada dia, i que ningú ens digui que és culpa del tripartit. Que cadascú assumeixi la seva responsabilitat, doni a conèixer l’herència rebuda i sigui transparent i honest en l’acció de govern. Estem cansats ja d’excuses i traspassament de responsabilitats als altres.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC.