Joan Roma

DESORIENTATS
El millor adjectiu que podríem donar a l’actual govern de la Generalitat seria el de “desorientat”. Podem acceptar que governar en el moment present no és fàcil en cap de les administracions, catalanes, espanyoles o europees, però aquí rau precisament el mèrit d’un governant. Fer-ho bé, en èpoques difícils. En les fàcils, tothom n’és capaç.
Puc assegurar com alcalde d’un poble petit, que feia anys, no veia un desgavell tant gran a la Generalitat. I puc fer un anàlisis des de l’any 79 fins ara, de manera que no estic parlant d’un tram de la nostra etapa democràtica, sinó de tota, sencera.
En què ho notem els alcaldes ? En gairebé tots els àmbits de govern. Tot sembla provisional , tot és modificable, anul•lable o objecte d’interrogants que ningú sap resoldre. Difícil governar en aquestes circumstàncies. Elaborar un pressupost municipal pel 2012 esdevé una tasca impossible si volem complir els terminis de tenir-lo aprovat i publicat abans del 31 de desembre d’enguany.
Què passarà ? Doncs, que incomplirem terminis la immensa majoria dels ajuntaments. I qui compleixi, farà un pressupost a cegues, amb multitud d’aspectes, pendents de precisar, sobretot els relacionats amb inversions.
Abans et donaven explicacions, detalls i terminis sobre cada pagament de la Generalitat a l’ajuntament i et podies fiar de les consultes al web de la Conselleria d’Economia. Ara, ja no. No hi ha terminis concrets, ni explicacions detallades perquè qui atén no les coneix. Només poden dir, en el Departament corresponent que estan fent documents molt anteriors al teu i per tant, paciència. Poden tenir la documentació complerta, però no la poden passar a l’altre servei , per evitar que la paperassa corri massa. Es a dir, en aquests moments tot s’ha de retardar, per relantitzar els pagaments.
En resum que la burocràcia està al servei de la lentitud dels processos, recordant els vells temps, del “vuelva usted mañana”.
I per evitar la sensació de paralització total de l’administració, el govern treu alguna convocatòria d’ajut, darrere la qual hi ha uns pocs milers d’euros , a repartir entre els 947 municipis de Catalunya. No cal presentar peticions, perquè la possibilitat d’obtenir ajuts és similar a la que ens toqui la loteria de Nadal. I si algú n’obté no sap en la problemàtica que s’ha ficat a l’hora de justificar i , sobretot, cobrar aquests ajuts.
Tots voldríem unes regles de joc clares, transparents i crues. Ja sabem de les greus dificultats financeres de la Generalitat, com de l’Estat o dels propis Ajuntaments. El que és inacceptable és no parlar clar. Si una transferència tardarà un any, que se’ns digui. I si ara per fer obres finançades per la Generalitat, resulta que s’obliga a l’Ajuntament “beneficiat” a fer un crèdit, que quedin clares les regles, de qui pagarà els interessos i quan tardarà a cobrar l’ajut concedit.
El problema és anar a les palpentes. Parlar amb responsables de serveis, per conèixer que no tenen diners, i no poden assegurar res. O esperar modificacions legislatives que estan pendents de la Llei Òmnibus per decidir temes urbanístics, reglamentaris o normatius. O constatar que les queixes per mal funcionament de les relacions entre departaments, durant els governs de tripartit i entesa, es mantenen en el present govern de CiU, tot i ser només dos, els partits governants. I aviat portarem un any de mandat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC