Joan Roma

SENSE EXPLICACIONS
Els esdeveniments, van tant ràpids que no donen temps a avaluar-los i treure’n lliçons de cara el futur, sobretot si el futur no existeix. Parlo de les Caixes d’Estalvis. Un sistema tant genuí com aquest, està a punt de desaparèixer en un mar de dubtes , interrogants i escàndols, ni explicats ni castigats.
Fa quatre dies que teníem Caixes per tot arreu, i en quatre dies, no en quedarà pràcticament cap. Qui ens pot explicar exactament el què ha passat ? Qui ens pot resumir els milers de milions que s’han destinat a la seva supervivència, primer, a la seva fusió, després, i finalment a la seva desaparició ? Qui havia de supervisar el seu funcionament ?
Massa preguntes , sense resposta. Cada dia apareixen noticies sobre actuacions inverosímils d’inversions, sense cap mena de control ni de lògica. Milers de milions, destinats a quedar bé amb determinats sectors o institucions, fossin o no , mínimament justificades aquestes actuacions. Una disbauxa de molts anys, de la qual en son responsables els darrers governs autonòmics, i l’autoritat bancària corresponent.
I aquí sembla que ningú tingui cap responsabilitat ni cap autoritat per posar ordre en un àmbit, que hauria de ser altament supervisat. Com pot ser que cada Consell podés aprovar els sous dels directius, sense límits ni proporcionalitats ? Com pot ser que es podessin acordar indemnitzacions increïbles, totalment immorals ?
Tornem a preguntar-nos, però no obtenim respostes. Curiosament els mitjans de comunicació es fan ressò de tot el que afecta càrrecs polítics i institucionals, amb editorials indignades i contundents titulars, però no fan el mateix per aquells directius que durant anys han estat vivint en unes condicions impròpies d’entitats bancàries, mínimament serioses.
I malgrat, tot, ni un sol problema, ni una sola exigència de responsabilitats. Entitats que fins fa pocs mesos anunciaven balanços clarament positius, increments de beneficis, millores patrimonials, etc, ara son capaços de canviar-los radicalment, apareixent forats econòmics brutals, que han de ser coberts pel “pare” Estat.
El mal ja està fet, però el panorama és desolador a nivell general. Dona la clara sensació d’impunitat. A un polític se li exigeixen responsabilitats, a un directiu bancari, no. Aquest pot continuar gaudint d’un sou estratosfèric, tot i haver conduit l’entitat al desastre. Sembla que la mala gestió, ha estat fruit de la fatalitat, més que les males pràctiques. Mala pedagogia estem mostrant amb aquesta manera d’actuar.
El resultat el tenim a la vista. Hem perdut unes entitats, properes als ciutadans, arrelades en el territori. Una obra social , fonamental en molts àmbits de la vida de pobles i ciutats. Tot això es perdrà. També ens diuen que no, però ja no ens els creiem. Any rere any hem vist rebaixar els ajuts socials. Ara els veurem desaparèixer. Algú ha comptabilitzat el que això significa per multitud d’activitats que vivien d’aquests fons ?
Segur que no. Son altres víctimes, d’una crisis estranya, poc explicada i poc explicable, de la qual la majoria de protagonistes no solament no n’han sortit perjudicats, sinó altament beneficiats. El món al revés. Almenys esperem que de les properes eleccions en surtin compromisos d’apartar de les finances a qui han estat tant irresponsables, i hagin de tornar , beneficis que mai haguessin hagut d’obtenir.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC