Joan Roma

TEMPS DE TENSIÓ
Anaven ben equivocats els qui es pensaven que entre partits germans no es podia arribar a punts greus de tensió. Precisament les querelles familiars son les més difícils i complicades de solucionar pel que tenen de coneixement de l’altre i de compartir bona part dels mateixos ideals.
Portem unes quantes setmanes de declaracions desafortunades i posicionaments poc raonables per part de partits de govern i d’oposició. Sembla que més d’un gaudeixi amb l’espectacle de tensió, quan el raonable seria fer tots els possibles per acostar posicions i facilitar acords.
Sota la invocació de defensar els interessos dels catalans s’hi amaguen estratègies ben diferents i ben contradictòries. Molts voldrien sang i fetge en les negociacions i impulsar la confrontació entre govern central i govern de la Generalitat, amb peticions tant extremes que impossibiliten qualsevol acord.
Sóc dels que crec que al final hi haurà un acord raonable , ajustat i de llarga durada. Sense assolir totes les reivindicacions, però donant sortida als preceptes pressupostaris, i donant compliment a l’estatut.
Amb tot, i una vegada més, aquest probable acord autonòmic, oblidarà els greus problemes dels ajuntaments. El futur municipal no pinta gens bé. Es més, tot indica que empitjorarà i que ni el govern central ni els autonòmics son conscients de fins a quin punt la situació és insostenible. Especialment en temps de crisi en que no solament no entren els ingressos esperats, sinó que s’incrementen les despeses socials, conseqüència de la pèrdua de llocs de treball i l’empobriment del país.
S’acosta,doncs, un doble front de tensió. El propi de la negociació entre govern central i autonomies, i molt especialment amb la Generalitat, però s’hi afegiran els ajuntaments que veuen oblidats els compromisos de millora, tot i haver d’assumir la gestió de les principals conseqüències de la crisi social que tot just ara comença.
I tot plegat en un moment de conjuntura econòmica nefasta. Un mal moment per negociar i per arribar a acords satisfactoris i acceptables per totes les parts. D’aquí que els ajuntaments demanin, urgentment modificar algunes lleis vigents que permetin augmentar l’endeutament, i pactar algun gran acord com seria el retorn de l’IVA o la seva exempció en matèria d’inversions. Pretendre majors acords, ja es veu impossible ,sota la crisi que vivim.
Però, preocupa el desinterès per resoldre els problemes d’un dels nivells essencials de l’administració. Precisament la que sempre ha demostrat una millor gestió. La més propera al ciutadà, i ara, lluny de veure incrementar les recursos es pot trobar amb una congelació de les transferències estatals, quan més les necessita.
Que ningú s’estranyi, doncs, de veure com s’ajunten les tensions per aquest doble front de negociació: autonòmic i municipal, en el qual la simpatia o dependència entre partits salta pels aires, davant les urgents necessitats que requereix el manteniment i potenciació de serveis bàsics municipals.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.