Joan Roma

INCERTESA DIÀRIA
Si una cosa deixa clara la present crisi és la falta de credibilitat d’un gran nombre d’experts , que fa ben poc pronosticaven situacions que res tenen a veure amb la realitat. També, de patacada, ens hem donat compte que el tema de la globalització va en serio i ja no podem somiar amb independències i aïllaments de la resta del món. Hi estem immersos pel bo i pel dolent, i quan el nostre “amic americà” es constipa , aquí podem agafar una pulmonia doble.
No hi ha res més cru que la realitat per deixar enrere velles receptes i somnis que res tenen a veure amb una economia autènticament global. I també caldrà que molta gent reflexioni sobre el comportament de grans càrrecs en entitats financeres, que han provocat una crisi de dimensions incommensurables , amb una falta de honestedat i guanys brutals.
El més fàcil fins ara, sempre ha estat culpar els polítics de gairebé tots els mals del país i del món, en general. Ara es pot comprovar fins a quin punt els problemes poden venir de sectors i persones que fins ara semblaven gaudir de tota la confiança. Esperem que tot plegat serveixi per canviar les regles de joc i es trobin fórmules per controlar i supervisar funcionaments , amb un mínim de serietat i austeritat.
Cada dia ens llevem amb algun nou ensurt, i tot porta a pensar en canvis substancials en el món empresarial i financer, que només podrem calibrar dintre d’uns mesos quan la tempestat comenci a calmar-se.
Però, mentrestant la vida continua i els problemes apareixen amb una cruesa brutal. Estic pensant en l’increment enorme de peticions d’ajut que reben els serveis socials dels ajuntaments i que aniran creixent en els propers mesos, sense garanties de poder-hi fer front amb la intensitat i amplitud requerides. I això sí ens ha de preocupar a tots.
Teníem un país, suposadament ric, amb un percentatge molt elevat de gent amb dificultats per arribar a finals de mes. Ara, el percentatge s’està incrementant a un ritme enorme i no pot ser que no es disposin de fons suficients com per ajudar adequadament.
I estem parlant de gent , no solament pobre, sinó malalta. Ja hem criticat en anteriors ocasions el mal desplegament de la llei de dependència, i la de serveis socials. Una situació greu com la que vivim hauria de portar a canvis substancials en el seu desplegament.
D’entrada, variar les prioritats i donar pas a preocupar-se dels grans dependents, assegurant la seva cobertura ràpida i universal, i deixar per més endavant les situacions no tant greus. Després ajuntar esforços de totes les administracions per actuar amb austeritat a nivell de despeses de funcionament per abocar els recursos en l’atenció als desvalguts, sobretot la gent gran, i la que té problemes de salut.
La dispersió d’esforços continua sent extraordinària, a tots els nivells i si per una cosa hauria de servir la crisi és per agilitzar gestions i escurçar tràmits, donant més grans competències i recursos als ajuntaments i acceptar les seves propostes, per part de la Generalitat, evitant duplicitats, amb el conseqüent sobrecost en diners i temps.
No podem traslladar la incertesa diària de la economia, a l’atenció als més desvalguts. Aquests han de tenir garantida la assistència , i la retallada de recursos als ajuntaments, va en la direcció contrària. S’han creat molts serveis essencials que han millorat l’atenció a la gent gran, i als dependents. No pot ser que siguin els primers a patir les consequencies de la crisi. I no és amb paraules com se solucionen les actuals necessitats, sinó posant els mitjans econòmics, tècnics i personals per garantir-les.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.