Joan Roma

ADMINISTRACIÓ : EFICÀCIA I SOUS
Tant vals, tant cobres. Aquesta dita popular no sembla adient per moltes de les situacions i càrrecs a les administracions pùbliques, siguin funcionaris, o polítics. I més en els temps que corren.
Ara mateix, davant la crisi econòmica que colpeja tots els sectors , s’impulsa una congelació de sous en els nivells més sensibles de les administracions, d’una manera generalitzada i indiscriminada. Pot semblar adient, oportú, fins i tot populista, però ben poc eficaç . A nivell econòmic, perquè estem parlant de pocs diners, i a nivell d’eficàcia, perquè encara fa menys atractiu el treball a les administracions.
No ens adonem de la descapitalització que s’està produint en les administracions, però és un fet real, constant i preocupant. Es substitueixen grans cervells i persones de gran eficàcia , per altres molt més mediocres. Gent que busca més l’estabilitat d’un sou a la administració que no pas un lloc ambiciós i amb ganes de progressar.
El decalatge entre el sou en una administració, i un de similar en la empresa privada es va engrandint, a favor de la privada, de manera que qui vulgui tenir un bon sou, ja no pensa en un càrrec públic sinó en un de privat. Es bo o dolent ? Alguns pensaran que treballar en una administració ha de comportar una mena de vot de pobresa o de conformisme en un nivell baix de retribució, i altres pensaran que qui mereixi un bon sou, l’ha de tenir tant si està en el sector privat com en el públic. I així hauria de ser.
Però no és el que passa. Es fa enormement difícil retribuir, segons capacitat i treball, en una administració pública, i aleshores l’anivellament es fa per la part baixa o mitjana. Res de flexibilitats o diferències. I aquí rau un dels grans problemes per captar bons i eficients gestors. Si a més, de tant en tant se’ls congela el sou, o no se’ls promociona degudament és lògic passin al sector privat, empobrint una mica més el sector públic.
I és que el tema dels sous públics dona per fer grans demagògies i escandaleres, cosa que no passa amb els privats. En part és lògic perquè els públics els paguem entre tots, però si volem tenir qualitat, s’ha de pagar. I ara mateix hi ha multitud de càrrecs mal pagats, i a qui és mal pagat no se li pot exigir meravelles.
Es interessant comprovar retribucions de alts càrrecs com directors generals, secretaris d’estat, secretaris generals, subdirectors, etc, amb càrrecs similars en els sectors privats. Veuríem com els sous d’aquests darrers poden doblar o triplicar els anteriors, amb menys responsabilitat i menys hores de dedicació. Fins i tot amb millors sortides laborals , en cas de canvi d’activitat.
Es impopular reclamar una certa equiparació de condicions, però sinó es planteja algun dia, anirem continuant pel camí de l’empobriment i la devaluació dels alts nivells de l’administració. Cap a la mediocritat. Cap a la gestió ineficient . I si el motor de l’administració no funciona a ple rendiment i amb plena eficàcia, difícilment pot anar bé el país.
Que no ens estranyin decisions i gestions ineficients, en molts dels departaments, ministeris o ajuntaments si les encarreguem a persones poc preparades, poc formades i poc incentivades . La qualitat s’ha de pagar adequadament i si volem tenir serveis de primera , s’han de retribuir degudament. I jugar amb aquestes coses comporta fer-nos mal col.lectivament. Fa anys que dura la història i es va repetint periòdicament. Ara tornem a ser-hi.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC