Tuesday, September 30, 2008
LA COMARCA I LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL
Tenim problemes més importants i urgents que tornar a parlar de la nova organització territorial de Catalunya, però no seré jo qui es fiqui ara en els grans anàlisis de la crisis mundial a la vista de com evoluciona i de com ni els grans experts s’atreveixen a pronosticar com estarem la setmana vinent.
Mentrestant cal anar parlant de les coses de casa, les que més directament ens afecten i les que depenen realment de nosaltres i el nostre govern.
No fa gaire que el Conseller de Governació, Jordi Ausàs, anunciava la voluntat del govern de no promoure noves comarques. Tots sabem que uns quants territoris es varen quedar amb les ganes d’esdevenir comarques, en el moment del debat i votació de les Lleis d’Ordenació Territorial de Catalunya, però el Govern de CiU d’aleshores no va creure convenient donar sortida a noves realitats com el Lluçanès, el Moianès, Alta Segarra,etc.
En resum, el govern actual considera que amb els 41 actuals ja n’hi ha prou i el que ara toca és anar per les regions o vegueries. I aquí és on voldria entrar a discutir la conveniència i necessitat de crear-les o de impulsar-les tal com inicialment s’havia previst.
En el nostre país hi ha temes que s’allarguen tant que quan arriben al moment d’haver de decidir ja s’han fet vells i innecessaris. Crec que és el que passa amb les regions. No era el mateix fer-les vint anys enrere quan encara les comunicacions a Catalunya eren clarament deficients i anar a Barcelona suposava un parell o tres d’hores de cotxe, o alguna més en transport públic.
Ara ens hem acostat a la capital, no solament per tots els mitjans de transport sinó gràcies a les noves tecnologies. I moltes de les gestions que abans calia fer personalment ara es poden resoldre per medis molt més ràpids i eficients. Per tant, ja no és tant vital acostar les administracions perquè aquestes ja son més properes gràcies a les noves tecnologies.
El que sí ajuda és fomentar la participació dels territoris en les decisions que els afecten directament. En aquest sentit em sembla bé, la descentralització de la Generalitat en regions, com la sanitària, la territorial, la d’interior, etc, però sense la necessitat de convertir-les en realitats polítiques, electorals, econòmiques, etc, perquè aquí prendrem mal tots plegats, i sobretot hi sortirem perdent els territoris menys poblats.
En resum, descentralització administrativa, sí, i el Solsonès en pot sortir clarament afavorit, però creació d’òrgans i territoris polítics, no, per haver-hi arribat tard i comportar un trasbalsament a tots els nivells que en res afavoreix el conjunt del país.
I tenim temes més importants i rellevants que continuar debatent sobre un tema que fa una vintena d’anys que arrosseguem.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC
Tenim problemes més importants i urgents que tornar a parlar de la nova organització territorial de Catalunya, però no seré jo qui es fiqui ara en els grans anàlisis de la crisis mundial a la vista de com evoluciona i de com ni els grans experts s’atreveixen a pronosticar com estarem la setmana vinent.
Mentrestant cal anar parlant de les coses de casa, les que més directament ens afecten i les que depenen realment de nosaltres i el nostre govern.
No fa gaire que el Conseller de Governació, Jordi Ausàs, anunciava la voluntat del govern de no promoure noves comarques. Tots sabem que uns quants territoris es varen quedar amb les ganes d’esdevenir comarques, en el moment del debat i votació de les Lleis d’Ordenació Territorial de Catalunya, però el Govern de CiU d’aleshores no va creure convenient donar sortida a noves realitats com el Lluçanès, el Moianès, Alta Segarra,etc.
En resum, el govern actual considera que amb els 41 actuals ja n’hi ha prou i el que ara toca és anar per les regions o vegueries. I aquí és on voldria entrar a discutir la conveniència i necessitat de crear-les o de impulsar-les tal com inicialment s’havia previst.
En el nostre país hi ha temes que s’allarguen tant que quan arriben al moment d’haver de decidir ja s’han fet vells i innecessaris. Crec que és el que passa amb les regions. No era el mateix fer-les vint anys enrere quan encara les comunicacions a Catalunya eren clarament deficients i anar a Barcelona suposava un parell o tres d’hores de cotxe, o alguna més en transport públic.
Ara ens hem acostat a la capital, no solament per tots els mitjans de transport sinó gràcies a les noves tecnologies. I moltes de les gestions que abans calia fer personalment ara es poden resoldre per medis molt més ràpids i eficients. Per tant, ja no és tant vital acostar les administracions perquè aquestes ja son més properes gràcies a les noves tecnologies.
El que sí ajuda és fomentar la participació dels territoris en les decisions que els afecten directament. En aquest sentit em sembla bé, la descentralització de la Generalitat en regions, com la sanitària, la territorial, la d’interior, etc, però sense la necessitat de convertir-les en realitats polítiques, electorals, econòmiques, etc, perquè aquí prendrem mal tots plegats, i sobretot hi sortirem perdent els territoris menys poblats.
En resum, descentralització administrativa, sí, i el Solsonès en pot sortir clarament afavorit, però creació d’òrgans i territoris polítics, no, per haver-hi arribat tard i comportar un trasbalsament a tots els nivells que en res afavoreix el conjunt del país.
I tenim temes més importants i rellevants que continuar debatent sobre un tema que fa una vintena d’anys que arrosseguem.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 12:48 AM 
